Nickolas Butler: «Als EUA s'utilitza la religió per separar la gent»

Nickolas Butler (Allentown, 1979) té el mèrit de saber manejar un material tan volàtil com és l’emotivitat sense que caigui en la sensibleria. El seu hàbitat natural és el mig Oest on ha situat les seves tres primeres ficcions des que es va donar a conèixer amb ‘Canciones de amor a quemarropa’, una novel·la lluminosa sobre una amistat al llarg del temps inspirada, entre altres coses, en el músic Justin Vernon –líder del grup Bon Iver–, amb qui va compartir pupitre a l’institut, i que a causa del seu èxit li va permetre comprar una granja a Wisconsin, la seva geografia vital i literària. En l’última, ‘Algo en lo que creer’ (Asteroide), i seguint el pas de les estacions, se centra en la relació del Lyle, un home vell, amb el seu net de cinc anys i les friccions que l’avi manté amb la mare, influïda per la seva nova parella, un pastor evangèlic fonamentalista que acabarà repercutint en el destí del nen.   

Tres novel·les, totes molt ben rebudes, no han canviat en absolut Butler, que, lector empedreït de Jim Harrison o Annie Proulx, dos amants dels grans horitzons, assegura sentir-se molt incòmode en els ambients literaris novaiorquesos. Ell és un noi de camp. «Escriure sobre la naturalesa està en el meu ADN, però també és un tema, vinculat als desafiaments mediambientals del segle XXI, que ens apel·la a tots. També és una manera de donar a conèixer aquest bonic paisatge als meus compatriotes, que només el coneixen de sobrevolar-lo amb avió».

Curació per la fe 

‘Algo en lo que creer’, malgrat ser, com totes les de Butler, una novel·la intimista, també té una interpretació sociològica que va molt més enllà dels seus ben dibuixats personatges, en especial el del Lyle, un home que va perdre un fill i amb ell la fe, tot i que això no l’hagi convertit en un home amargat; tot

el contrari. Neix d’un succés que va commocionar Wisconsin el 2008: una nena d’11 anys va morir per la complicació d’una diabetis infantil que els seus pares es van negar a tractar per motius religiosos, mentre resaven una vegada i una altra per la seva recuperació. Segons l’autor, la curació per la fe es cobra centenars, fins i tot milers, de nens a l’any, a causa del rebuig dels seus pares a acudir a la medicina, malgrat que això, evidentment, està penat per la llei. «No és que sigui una cosa gaire habitual i passa en llocs aïllats, però també podem equiparar aquesta actitud a la gent de ciutat que es nega a vacunar els seus fills. Totes dues se sustenten en un rebuig de la ciència i de la raó».  

Butler no es va fer escriptor per generació espontània. No del tot. Va apuntalar la seva tècnica narrativa al prestigiós Taller d’Escriptura de la Universitat de Iowa i en especial en les classes de Marylinne Robinson –possiblement l’autora que millor ha sabut tractar el tema del fervor religiós a l’Amèrica profunda–. «Llegir ‘Gilead’, una de les grans novel·les de Robinson, em va donar el punt de vista de la història. Com en aquella novel·la, en aquesta els fets també es conten des del punt de vista d’un avi, algú que és molt a prop del final i que contempla el món sabent que no li queda gaire temps, i que per això necessita apreciar tota la bellesa que té al seu voltant».

Un agnòstic fent classes de religió

Notícies relacionades

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Netflix narra ‘El caso Asunta’ sense permís dels implicats

No és home d’anar a l’església cada diumenge; de fet, confessa anar-hi poc. «M’agrada acompanyar la meva dona i els meus fills, tot i que jo em senti més aviat agnòstic. De tota manera, això no vol dir que no em faci a mi mateix preguntes transcendentals sobre el que existeix o no més enllà de la mort». Va ser la seva dona qui el va empènyer a oferir-se com a professor voluntari en les classes de religió que habitualment un membre de l’associació de pares dona als alumnes de l’escola els caps de setmana. «Vaig dir que sí i aviat em vaig sentir molt estrany perquè hi havia pares molt més implicats en l’Església, som luterans, que jo. Però va acabar sent una gran experiència pel contacte amb els nois; alguns d’ells venen de famílies amb moltes dificultats econòmiques i familiars».

El motiu pel qual els Estats Units tenen una concepció de la societat i la política extremadament vinculada a la religió és una cosa per a la qual no acaba de tenir una resposta concreta, tot i que sí que és conscient que tots els presidents nord-americans han jurat el seu càrrec sobre la Bíblia i han utilitzat la religió com una norma no escrita per a l’exercici polític. «Se suposa que als Estats Units hi ha una separació de poders i fins fa 40 anys aquesta afirmació era certa, però ja no. S’ha utilitzat la religió per separar la gent i donar més força als partits d’extrema dreta». I no tot està dirigit a les bones intencions o la fe. «Tot i que el vicepresident sí que és molt cristià, Trump no és un home religiós, és més aviat un nihilista, però es fa passar pel que no és per apel·lar a un grup molt important de ciutadans; senzillament es val d’ells».