CRÍTICA DE CINE
'Nuestras madres': l'herència del genocidi
Una sòlida pel·lícula sobre la identitat, sobre el silenci i el perdó a Guatemala, però els seus mèrits es basen sobretot en el seu caràcter testimonial més que en la força de les seves imatges
Tradicionalment la Càmera d’Or, és a dir, el premi a la millor òpera prima del Festival de Cannes, s’atorga a pel·lícules que ens descobreixen un nou talent rere la càmera. En el cas de ‘Nuestras madres’, l’última guanyadora, el principal mèrit de César Díaz és posar sobre la taula l’herència que encara pateix la població de Guatemala després del genocidi que va patir als anys 80 després del cop d’estat militar. Es tracta d’una sòlida pel·lícula sobre la identitat, sobre el silenci i el perdó, però els seus mèrits es basen sobretot en el seu caràcter testimonial més que en la força de les seves imatges, en la seva història més que en el seu abast cinematogràfic.
Nuestras madres ★★★
Direcció: César Díaz
Repartiment: Armando Espitia, Emma Dib, Aurelia Caal, Julio Serrano Echevarría, Victor Moreira
País: Guatemala
Durada: 78 minuts
Any: 2019
Gènere: Drama
Estrena: 21 de febrer del 2020
- Barcelona, protagonista La joieria Sant es reinventa a l’Eixample
- TELEVISIÓ I MAS Les segones parts
- BÀSQUET | LLIGA ENDESA El Barça guanya el Gran Canària i perd Clyburn
- FÓRMULA 1 Antonelli segueix ferm i suma a Miami la tercera victòria consecutiva
- La ronda espanyola femenina La Vuelta s’obre a Galícia amb esprint i triomf suís
