Creatius dins i fora de Tricicle

Des que van començar a treballar junts els membres de Tricicle han desenvolupat les seves habilitats. Cadascú ha explotat una vena artística diferent més enllà d’aquest fenomen de l’humor creat a tres bandes. Paco Mir (Barcelona, 1957), que va estudiar Belles Arts, destaca com a dibuixant d’historieta i director d’escena. Més enllà dels acudits a la revista ‘El jueves’ ha portat a escena obres com ‘Políticamente incorrecto’, ‘Pel davant i pel darrera’ i ‘La plaça del Diamant’. Va adaptar per a Josema de Martes i trece l’obra ‘Nadie es perfecto’ i va comptar amb els altres dos membres d’aquest trio humorístic, Millán i Fernando, per a la sarsuela ‘Los sobrinos del capitán Grant’, a Madrid. «A Barcelona em costa més fer obres líriques», admet. Aquí ha dirigit més teatre que òpera i sarsuela, tot i que el març vinent el Teatre de Sarrià estrenarà una peça de cambra del compositor Tom Johnson: 'La ópera de cuatro notas'.

Notícies relacionades

¿Missió impossible?

Sophie White, terror i malaltia mental

Carles Sans (Badalona, 1955), a més de col·laborar amb EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, entre d’altres, ha escrit i dirigit diversos curtmetratges. Entre aquests ‘Quien mal anda, mal acaba’ i ‘Polvo eres’, nominats al Goya. Va adaptar per al teatre la pel·lícula ‘Familia’, de Fernando León de Aranoa i va muntar una versió per a nens i joves de l’òpera ‘El barber de Sevilla’, de Rossini. També ha dirigit anuncis televisius i prepara un projecte amb José Corbacho.       

Joan Gràcia (Barcelona, 1957), que abans de tricicler va ser treballador de banca, dedica els seus estius a dirigir el famós cabaret-restaurant El Lío d’Eivissa que aquesta temporada arriba al 10è aniversari. També ha produït alguna sarsuela i dirigit alguns espectacles de Clownic, companyia clònica del Tricicle. Per cert, un dels projectes del Mir, Gràcia i Sans és fer una cosa semblant però amb pallasses. Com a Tricicle des de 1996 gestionen a través de TresxTr3s el teatre Poliorama, el seu preferit.