OSCARS 2020

La Aventura, la petita distribuïdora barcelonina que va comprar els drets de 'Parásitos' després de llegir-ne el guió

L'empresa, fundada el 2013 per Ferran Herranz i José Tito, va adquirir el film de Bong Joon-ho en la Berlinale del 2019 sense que estigués ni tan sols acabat

zentauroepp52238499 barcelona 10 02 2020  icult   personas  jose tito i ferran h200210180123

zentauroepp52238499 barcelona 10 02 2020 icult personas jose tito i ferran h200210180123 / Manu Mitru

3
Es llegeix en minuts
Julián García
Julián García

Periodista

ver +

«Ha vingut Déu a saludar-nos», diu fent broma José Tito, cofundador de La Aventura, la petita companyia barcelonina encarregada de la distribució a Espanya de ‘Parásitos’. «Un Oscar, d’acord; dos, bé, però... ¡l’Oscar a la millor pel·lícula! Era una cosa que una empresa tan petita com la nostra no podia ni imaginar», afirma Tito, desconcertat per una llarga nit d’emocions, conscient que la fabulosa sàtira social de Bong Joon-ho havia canviat per sempre la història dels Oscars amb les seves quatre estatuetes. «La nostra pel·lícula. És una cosa increïble».

Tito i el seu soci Ferran Herranz, l’altre fundador de La Aventura, van comprar els drets de distribució de ‘Parásitos’ sense que el film estigués ni tan sols acabat. «Som molt fans de Bong Joon-ho. De fet, ja distribuïm al seu dia ‘Snowpiercer’ i ara estem preparant una edició domèstica de ‘Memories of murder’» compte Tito. Sabien que el director coreà tenia en marxa un altre projecte i, a la Berlinale del 2019, van demanar al seu agent de vendes poder llegir-ne el guió. «Ens el va donar. Era el de ‘Parásitos’. Ens vam quedem de pedra. Mai havíem llegit un guió així de bo ni de lluny. Era excepcional».

La pel·lícula no estava acabada, ni se sabia que anava a participar en el festival de Cannes. Van acabar adquirint-ne els drets en la millor decisió de les seves vides. Una bona mà, un cop mestre. En una estrena prèvia a París, el públic va sortir impressionat. Arribaven rumors que era un film especial. Va guanyar després la Palma d’Or i es va convertir en un fenomen de taquilla a França. Després arribarien les sis nominacions als Oscar. «¿Però això no pararà? ¿Què està passant aquí»?, es preguntaven Tito i Herranz amb els ulls com plats. Tenien un tresor.

Justícia poètica amb el cine coreà

Notícies relacionades

Van disfrutar –és un dir– de l’electritzant nit dels Oscars a distància, per WhattsApp. «Ho vam veure cadascú a casa seva. Tenim nens gairebé nounats i, en fi, gairebé no podíem fer soroll», diu Tito entre rialles. «Ja des del principi vam veure que podíem guanyar, perquè ja quan es van anunciar els noms en la primera nominació, la del guió, el públic va regalar una ovació estrepitosa. ¡Es notava que els havia agradat molt!». Quan Spike Lee va llegir que l’Oscar al millor director era per a Bong Joon-ho, se’ls va accelerar encara més el pols. «Allà vam pensar que era possible». I ho va ser. Oscar a la millor pel·lícula. La primera vegada en la història que ho aconsegueix un film rodat en llengua no anglesa. «És un cas de justícia poètica. Era una aberració que fins a ahir mai s’hagués nominat una pel·lícula coreana, sent una cinematografia tan rica i tan potent», afirma Tito.

Només a Espanya, ‘Parásitos’ ha reunit 480.000 espectadors. «Per ser una pel·lícula coreana, és una salvatjada», diu Tito. «El boca-orella ha sigut clau», assegura el cofundador de La Aventura, un projecte iniciat el 2013 per tal d’anar portant «pel·lícules bones» de cine independent que es quedarien als llimbs sense distribució. «Com que som molt petits, ens hem anat adaptant a les necessitats del mercat. Tenim els gustos molt eclèctics. Hem portat a Espanya pel·lícules de terror de culte com ara ‘Bone Tomahawk’ i ‘Green room’; i recuperacions de clàssics com ara Alain Resnais i Hong Sang-soo. Cine d’autor, però també amb un peu en el cine popular». Ara ja estan bolcats a preparar la nova –i productiva– vida comercial de ‘Parásitos’ als cines.  «Estem una mica desconcertats. Cal canviar els cartells, incloure els Oscars, fer una publicitat nova, parlar amb els cines per veure quantes còpies en volen...».