Oscars 2020: Los Angeles fa olor de 'Parásitos'

Potser l’Acadèmia de Hollywood es rendeixi aquest diumenge, una vegada més, als seus clàssics, i reconegui amb l’Oscar a la millor pel·lícula una cinta bèl·lica emocionant i de perfecta tècnica com ‘1917’ o premiant aquesta mirada tan cinematogràficament lloable com ideal per al seu cofoisme en els premis que serveix amb safata ‘Érase una vez... en Hollywood’. Ni Sam Mendes ni Quentin Tarantino, això sí, tenen la seva pròpia cervesa, una cosa que sí que ha creat una fàbrica de begudes artesanes a Los Angeles per a Bong Joon-ho.

L’existència de la Bong Joon-hops, amb el seu regust de préssec al paladar, és només una anècdota, però il·lustra la dimensió de fenomen en què s’ha convertit ‘Parásitos’, la pel·lícula amb sis nominacions als Oscars amb què el sud-coreà truca a les portes de la història, disposat a aconseguir amb un treball que no és en anglès el que no van aconseguir 11 abans que ell, de Jean Renoir a Ingmar Bergman o, l’any passat, Alfonso Cuarón.

El rum-rum d’aquesta possibilitat és intens. Molts pesos pesants de Hollywood declaren la seva oberta admiració a ‘Parásitos’ i el seu creador, possiblement el més buscat per a fotos i ‘selfies’ intergalàctics. En els vots que un grapat dels prop de 8.500 acadèmics comparteixen en secret amb mitjans i publicacions de la indústria apareix sovint com a primera opció o segona, bones notícies donat el sistema de vot preferencial. La Palma d’Or a Cannes, a més, acumula assoliments inèdits, com haver sigut la primera pel·lícula estrangera que en els 25 anys d’existència dels premis del Sindicat d’Actors recull el seu màxim guardó.

Un guisat d’orgull, alegria i ironia

Tot i que sigui Netflix qui tingui inundat Sunset Boulevard amb els enormes cartells promocionals buscant estatuetes per a ‘El irlandés’, Los Angeles fa olor de ‘Parásitos’ i té gust de ‘Parásitos’. I la conquesta de la ciutat s’assaboreix amb especial gust en la comunitat coreana, on com en els complexos sabors dels seus guisats fumejants i del seu kimchi, hi ha una barreja deliciosa en la reacció a l’èxit de Bong Yoon-ho i el seu treball.

«Hi ha molt orgull. També, molta alegria. I a mi m’encanta la ironia d’aquesta pel·lícula, en la qual veus les diferències de classe i les desigualtats, però també que una història d’impostors que fa por estigui sent tan celebrada a Hollywood i Los Angeles, on es veu i es viu això mateix», reflexiona en una entrevista Lisa Kwon, una escriptora mil·lennista coreanoestatunidenca nascuda i crescuda a la ciutat de Beverly Hills i Watts, de Rodeo Drive i Skid Row, de Laurel Canyon i Koreatown. «Estem celebrant una cosa que ens posa davant el mirall».

Kwon explica que des que es va estrenar la pel·lícula ha sigut un tema de conversa en famílies com la seva i en tota la comunitat, on «a la ràdio en coreà és tot el que senties». I diu que «ha servit de pont entre generacions per parlar».

‘Parásitos’ ha servit també per contribuir a diluir barreres que sovint han sigut poc permeables en una ciutat extremadament diversa però no sempre integrada. I és una cosa que ha «meravellat», per exemple, a Christine An, que va emigrar de Corea quan era una adolescent el 1983 i regenta una d’aquestes clàssiques botigues asiàtiques plenes de peluixos, bolis de colors i formes impossibles i milions de petites coses al centre comercial Koreatown Plaza, un lloc que permet pensar que s’han viatjat gairebé 10.000 quilòmetres sobre el Pacífic. An se’n va anar a veure la pel·lícula no al cine del seu barri, un que poc a poc s’ha anat obrint i ara és de majoria llatina i amb una incipient presència de negres i blancs, sinó a West Hollywood. I allà, «envoltada sobretot de blancs», va començar a sentir la sorpresa per com el director «ha posat emocions i realitats coreanes en un molt ajustat retrat i ha aconseguit que puguin ser enteses».

Una producció ètica

També celebra l’èxit i l’impacte de Bong Joon-ho Suk-Young Kim, professora en el Centre d’Estudis Coreans i a l’Escola de teatre, cine i televisió de la Universitat de Califòrnia a Los Angeles (UCLA), potser precisament perquè en aquest campus de prestigi constata que «els nord-americans continuen pensant que són el centre del món i hi ha una enorme falta de comprensió del món més enllà d’Occident» que titlla de «deplorable».

Notícies relacionades

Crítica de 'Parásitos': una obra mestra contra les convencions

Paràsits a dalt i a baix

«No hi ha gaires bones notícies que arribin de Corea, especialment de la indústria de l’entreteniment, que ha patit enormes escàndols en el K-Pop o les acusacions contra Kim Ki-duk, i necessitàvem una cosa estimulant com això», diu. «Una pel·lícula que aborda un profund problema social que té èxit comercial (més de 33 milions de dòlars només als EUA) i està èticament produïda és font d’orgull nacional i de la comunitat».

Potser, diu, l’Acadèmia de Hollywood estigui llesta per reconèixer-ho. «Han acceptat més diversitat entre els seus membres, ha pujat el nombre de membres internacionals, i tenen una ment més oberta al cine internacional i a missatges més subtils que perpetuar el somni americà», reflexiona Kim. En les seves paraules, no obstant, hi ha «cautela». I només fa falta esmentar un títol per explicar per què: ‘Green Book’.