CRÍTICA DE CINE

'Solo nos queda bailar': qüestions d'identitat

Els conflictes sobre identitat cultural i sexual d'aquest film de dansa dirigit per Levan Akin no acaben de casar bé entre si

solo-nos-queda-bailar / periodico

1
Es llegeix en minuts
Quim Casas

Levan Akin és un cineasta georgià establert a Suècia que planteja en la seva última pel·lícula qüestions sobre la identitat cultural i sexual. El seu protagonista és un jove ballarí que intenta fer-se un lloc a la companyia nacional de dansa de Geòrgia, on se li explica una vegada i una altra que el ball és l’expressió identitària del país. Però és una dansa que no accepta l’ambivalència sexual, i el protagonista s’acaba enamorant d’un nou membre de la companyia. El cor de la qüestió es troba en si la dansa acaba sent o no un alliberament en un context social repressiu, però els conflictes no acaben de casar bé entre si.

Solo nos queda bailar ★★

Direcció:  Levan Akin

Repartiment:  Levan Gelbakhiani, Bachi Valishvili, Ana Javakishvili, Giorgi Tsereteli

Títol original:   ‘Da cven vicekvet’

Països:  Suècia / Geòrgia

Durada:  106 minuts

Any:  2020

Gènere:  Drama

Estrena:  7 de febrer del 2020