'Judy': una nina trencada

Com passava en la recent ‘El gordo y el flaco (Stan & Ollie’), Judy es concentra també en els dies d’ocàs de l’antiga estrella de Hollywood i en la seva estada a Londres. En el cas del film sobre Stan Laurel i Oliver Hardy es tractava de recrear la gira que van fer la popular parella còmica per escenaris britànics. Quant a la pel·lícula entorn de Judy Garland, l’acció queda concentrada a Londres, ciutat on va arribar l’hivern de 1968 per realitzar una tanda d’actuacions.

Notícies relacionades

El Último de la Fila, tornada èpica a l’Estadi Olímpic

Quevedo s’estima la terra a ‘El baifo’

Ja no era, per descomptat, la nena que va enlluernar a mig món en ‘El màgic d’Oz’. Tampoc, la ja torturada protagonista de la segona versió d’‘Ha nascut una estrella’. Aniquilada per les pastilles i la falta de diners, Garland va acceptar tornar a actuar, amb el pànic que això li feia, per normalitzar la seva situació econòmica i tenir la custòdia dels seus dos fills. Era la recta final de la seva vida –va morir a Londres el juny del 1969– i així la mostra el film, com una nina trencada.

 Renée Zellweger encaixa en el físic, convenientment maquillada, però en alguns moments, sobretot en les actuacions que acaben amb Garland insultant el públic, exagera una mica el patetisme del personatge. Potser no és culpa d’ella, sinó d’un guió que tendeix a explotar les misèries de l’actriu en el crepuscle gens daurat de la seva existència. En contrapartida, els abundants ‘flashbacks’ sobre el seu passat, en concret la seva infància, exposen de manera bastant rigorosa tot allò que després marcaria la seva vida: la relació amb Louis B. Mayer, el patró de l’estudi; les dietes estrictes que li van obligar a portar per estar sempre prima; el consum de pastilles també segons les directrius del productor... En definitiva, l’absència d’una veritable infància per a algú que es va convertir en la nena dels Estats Units.