'Xiao Xian', el curtmetratge en xinès que pot guanyar un Goya

A Jiajie Yu Yan (Barcelona, 1989) li va va canviar la vida del tot el dia que va veure per primera vegada l’exquisida ‘In the mood for love’ (‘Desitjant estimar’) de Wong Kar-wai. Estudiava cine i es va enamorar d’aquests plans d’estètica sublim, d’aquesta atmosfera hipnòtica i torbadora. «Em vaig començar a obsessionar pel cine oriental, més aviat per aquesta mena de cine més visual, amb pocs diàlegs, amb un to pausat i contemplatiu. El de Wong Kar-wai o el de Tsai Ming Liang. Em vaig adonar que aquest era el cine que jo m’imaginava dirigint en el futur», explica el cineasta d’origen xinès. El resultat d’aquest exercici d’imaginació és ‘Xiao Xian’, amb el qual Yu Yan opta aquest dissabte al Goya al millor curtmetratge: un «conte de fades fosc i misteriós», segons el director, sobre el despertar del desig lèsbic d’una jove xinesa, dotat d’una estètica tan estilitzada i captivadora que faria les delícies dels seus mestres.

‘Xiao Xian’, primer film rodat en mandarí que opta a un Goya, és el fruit del treball de final de màster que Yu Yan va dur a terme en el prestigiós EFTI-Centre Internacional de Fotografia i Cine de Madrid. «La idea del curt va sorgir de barrejar la meva obsessió pel cine oriental i el meu interès per explicar una història sobre la joventut xinesa actual a Espanya; en aquest cas, una història de despertar sexual i descobriment posant la mirada en el xoc cultural entre l’oriental i l’occidental, entre el deure i el desig», explica Yu Yan.

El director, fill d’una la família que va arribar a Barcelona procedent de Taiwan i Xangai a principis dels anys 80 i que va regentar al seu dia dos restaurants, el Koping 1 i el Koping 2, té previst realitzar dos curtmetratges més a tall d’exploració d’aquesta segona generació xinesa amb una manera d’observar el món que té poc a veure amb la dels seus progenitors. «És important trencar estereotips. És cert que els xinesos han sigut sempre gent hermètica, però cal tenir en compte que venien sense saber l’idioma i sense cap base. Els que han nascut aquí o van venir molt joves estan integrats i tenen oficis o negocis com qualsevol persona, més enllà del clixé del restaurant o el basar.»

El jove creador recorda que tenia uns 15 o 16 anys quan va decidir que dedicaria la seva vida al cine, o almenys al món audiovisual. «De petit havia sortit com a actor en alguns anuncis. Però tot va canviar quan em van contractar per treballar en un anunci de Pepsi que es va rodar a l’Estació de França». No era un anunci qualsevol: el dirigia l’indi Tarsem Singh, autor de la pel·lícula de culte ‘The fall’, i per allà sortien Ronaldinho, Lampard, Beckham i uns joveníssims Messi i Cesc Fàbregas fent tocs a la pilota. «Vaig tenir una relació molt propera amb el director i em va encantar la sensació d’estar en un rodatge. Allà vaig decidir que volia viure la vida dels rodatges». Abans el seu propòsit inicial era estudiar Medicina. «De fet, vaig fer el batxillerat científic», evoca.

De Barcelona a Lavapiés

Graduat en Comunicació Audiovisual a Blanquerna i amb un màster de guió i direcció a l’escola de cine Bande à Part, Yu Yan viu al barri de Lavapiés de Madrid des que va rebre la beca de l’EFTI. «M’agrada bastant la ciutat. Tenia ganes de canviar d’aires, de canviar la rutina que tenia a Barcelona i continuar estudiant va ser l’excusa perfecta per marxar. De moment seguiré a Madrid. Hi ha més vitalitat, més oportunitats per a la gent que està començant. Hi ha més rodatges. Pensi que gairebé totes les productores de ficció estan ara aquí».

Notícies relacionades

Goya 2020: virtuts i defectes de les 5 pel·lícules candidates

Les molt autèntiques adolescents del cine espanyol

‘Xiao Xian’, de 17 minuts, ha recorregut una fructífera carrera en festivals internacionals abans de ser nominada al Goya. «Tinc fe en guanyar. A veure què passa. El nivell aquest any és altíssim i, en fi, com se sol dir, la nominació ja és un premi. Soc feliç només pel fet d’anar a la gala», afirma el director, que considera la nominació com un trampolí d’alt abast. «Et posa en el focus. I, més enllà del personal, per a mi és molt important perquè pot obrir la porta a altres cineastes fills d’immigrants. És important que una cinematografia incorpori veus o visions de diferents mons. Aquest contrast, aquest xoc cultural de creadors que han crescut en el país on han nascut però s’han criat a casa amb la cultura dels seus pares, ha de donar, segur, bons resultats artístics.»

Aprofitant la força del vent a favor, Yu Yan ja està de ple en l’escriptura del que hauria de ser el seu primer llargmetratge. «No serà autobiogràfic, però sí bastant personal. Una història sobre la meva família i especialment sobre la meva àvia materna», revela el cineasta, que té un nom que bé podria ser premonitori del que passi dissabte a Màlaga. «Tant de bo. Jia significa ‘premi’, ‘distinció’. I Jie, ‘brillant’, ‘excel·lent’. ¡Quin presagi el de la meva mare!», diu entre rialles.