11 jul 2020

Anar al contingut

ELS PREMIS DEL CINE ESPANYOL

Goya 2020: virtuts i defectes de les 5 pel·lícules candidates

Els crítics de EL PERIÓDICO fan els seus arguments a favor i en contra dels films que opten al gran premi

Goya 2020: virtuts i defectes de les 5 pel·lícules candidates

Aquest dissabte cinc títols competeixen per emportar-se el Goya a la millor pel·lícula a Màlaga. Els crítics de EL PERIÓDICO fan els seus arguments a favor i en contra dels films, en una edició, una altra més, de pronòstic incert. Semblava que ‘Dolor y gloria’ era la gran favorita, en un previsible mà a mà amb ‘Mientras dure la guerra’, però en els últims dies va prenent forma la candidatura de ‘La trinchera infinita’. La decisió queda en mans dels acadèmics, però l’acarament entre especialistes pot servir-vos per tenir les coses una mica més clares a l’hora de fer la quiniela.

‘DOLOR Y GLORIA’
De Pedro Almodóvar

A FAVOR
Inconcebible que no guanyi

La pel·lícula més personal d’Almodóvar també és la millor que ha dirigit en anys. I és tan lúcida, tan sofisticada i alhora tan íntima, tan febril i descarnada, que gairebé resulta inconcebible que el Goya se li escapi. Nando Salvà

EN CONTRA
La favorita es desinfla

No hi ha res pitjor que ser la favorita des del minut 1. Als Goya... i als Oscar (ningú dubta que guanyarà ‘Parásitos’). Ha perdut uns quants premis i a hores d’ara, com un equip de Primera a la Copa del Rei, té més a perdre que a guanyar (la victòria es dona per suposada). Eduardo de Vicente


‘INTEMPERIE’
De Benito Zambrano

A FAVOR
L’aposta més original

Zambrano sempre ha sigut ben vist a l’Acadèmia, des que es va destapar amb ‘Solas’. El seu últim film és una aposta original que combina el western amb un relat rural de l’Espanya franquista en la línia de ‘Los santos inocentes’. La seva valentia mereix recompensa. E. de V.

EN CONTRA
Molt clixé i traç gruixut

Mentre combina el western crepuscular, la reflexió sobre el franquisme i el relat de supervivència, recorre a més clixés i traços gruixuts dels que els acadèmics hauran pogut passar per alt a l’hora de votar. N. S.


‘LA TRINCHERA INFINITA’
De José Mari Goenaga, Jon Garaño i Aitor Arregi

A FAVOR
El precedent del Forqué

Ingredients guanyadors: drama històric, reflexió sobre la por contra la repressió franquista i la història d’una parella al llarg dels anys. A més, ha guanyat el Forqué a la millor pel·lícula, que sol coincidir amb el Goya. Beatriz Martínez

EN CONTRA
Molta competència

Posats a premiar una pel·lícula amb la guerra civil espanyola o la postguerra com a tema de fons, el film dels realitzadors bascos està en desavantatge amb el d’Amenábar. En altres circumstàncies, potser guanyaria. Quim Casas


‘O QUE ARDE’
D’Oliver Laxe

A FAVOR
L’aposta hipnòtica

Encara que Amenábar i Almódovar tinguin avantatge, pot ser que, atesa la igualtat entre tots dos, s’opti per un camí intermedi, i aquí es posiciona bé aquest relat de ficció documental amb fotografia hipnòtica. Q. C.

EN CONTRA
És cine d’autor

Es una pel·lícula de cine d’autor amb una esplèndida fotografia i guanyaria segur si fos candidata al millor documental. És la concessió d’aquestes nominacions al cine no tan comercial que es fa al país. Però d’aquí a emportar-se el premi gros hi ha una bona tirada. E. de. V. 


‘MIENTRAS DURE LA GUERRA’
D’Alejandro Amenábar

A FAVOR
Un tema premiable

El director de ‘Los otros’ torna a agafar distància amb el fantàstic per recordar-nos les vicissituds ètiques i ideològiques d’Unamuno durant la guerra civil. Ho fa de forma neutra, ideal per als temps que corren. Q. C.

EN CONTRA
Una obra encartonada

A Amenábar li ha quedat una pel·lícula antiga i encartonada que, tot i que ha comptat amb l’acceptació del públic a les sales, no ha tingut repercussió en els premis des que es va estrenar al Festival de Sant Sebastià. Se n’ha anat sense res en totes les ocasions. B. M.