'El lago del ganso salvaje': fascinant viatge a la foscor

Seria massa fàcil etiquetar la quarta pel·lícula del xinès Diao Yinan com una mera relectura de les convencions del ‘film noir’ tot i que, si som sincers, és cert que aquesta revisió genèrica és un dels seus objectius i que la compleix extremadament bé. ‘El lago del ganso salvaje’ acompanya un gàngster que es veu convertit en presa tant dels qui proven de ficar-lo entre reixes com dels qui proven de bescanviar-lo viu o mort per una recompensa, i que en la seva fugida s’alia amb una misteriosa prostituta; i de la mà de la parella ens endinsa en un món en el qual tots enganyen i en el qual sempre sembla haver-hi un parell d’ulls vigilant, i que està envoltat d’una densa boira de violència –de vegades suggerida i de vegades mostrada amb tot detall– i del tipus de fatalisme que provoca la certesa que cap dels personatges acabarà aquesta història indemne. En el procés, Yinan ens ofereix una enlluernadora col·lecció de dinàmics moviments de càmera, increïbles coreografies de lluita –incloses una en la qual l’arma assassina és un paraigua– i el tipus de seqüències d’acció que farien John Woo morir-se de l’enveja.

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

Però, diem, ‘El lago del ganso salvaje’ és molt més que això. En primer lloc, perquè utilitza els codis del cine criminal per retratar la societat xinesa amb una implacabilitat –en poques paraules, com un lloc fuetejat per la brutalitat, la corrupció generalitzada i la incompetència institucional– que els censors d’aquell país no li haurien permès a un drama realista. I en segon lloc, sobretot, perquè el que més sembla interessar-li a Yinan és combinar els neons, i les ombres, i els colors, i els cossos i els objectes per crear una geografia urbana absolutament captivadora, engolida en una foscor matisada per esclats de llum.

Ho aconsegueix especialment en escenes com la d’una persecució amb moto il·luminada pel rastre dels fars, o la d’un ball col·lectiu a l’aire lliure en el qual el que més destaca són els llums LED a les soles de les sabates d’uns policies d’incògnit, o en la d’un tiroteig en un zoo en el qual les fogonades dels trets fan que els ulls espantats de les feres brillin de nit. És en aquells moments que ‘El lago del ganso salvaje’ passa de ser només una pel·lícula extraordinària per convertir-se en una del tot memorable.