RIVALITAT A RITME RAI-POP

'Almodóvar y Amenábar', l''himne' dels Goya 2020 escrit el 2005

La cançó de Luis Troquel, originària de l'àlbum 'De Benidorm a Benicàssim', es revela premonitòria 15 anys després i reviu en una nova versió i un vídeo amb la veu d'Antonio Cortés

zentauroepp51879810 icult200122190710

zentauroepp51879810 icult200122190710

2
Es llegeix en minuts
Jordi Bianciotto

El duel en la cimera dels pròxims premis Goya, que s’entregaran el pròxim dissabte, compta amb un «himne apòcrif»: la cançó, ‘Almodóvar y Amenábar’, composta fa 15 anys per Luis Troquel, que s’ha revelat premonitòria, atesa la posició avantatjada de les respectives pel·lícules dels dos directors, ‘Dolor y gloria’ i ‘Mientras dure la guerra’. Aquest tema que situava els realitzadors com objectes de fascinació ha sigut ara regravat i llançat a la xarxa amb un vídeo.

La versió original d’‘Almodóvar y Amenábar’ es va incloure a l’àlbum ‘De Benidorm a Benicàssim’ (2005), recreació de l’imaginari ‘indie’ de l’època amb cançons i producció d’un tal Luis Hito, que no era cap altre que Troquel (compositor i periodista, col·laborador d’aquest diari), i que en el seu elenc d’intèrprets cobria des de Fangoria a Nacho Vegas, passant per una cita de Jeanette amb Refree i una de les primeres gravacions de Sílvia Pérez Cruz. El tema integrava en la lletra títols de pel·lícules com a ‘Laberinto de pasiones’ i ‘Mar adentro’, i el va cantar el marroquí Abdess Oukhi.

Espanya com a edèn gai

La lletra explica en tercera persona la història d’«un noi gai magribí que, des del seu país, fullejant revistes espanyoles, al·lucina amb Almodóvar i Amenábar, i amb la llibertat de ser gai a Espanya», explica Luis Troquel. «A més, els dos cognoms li sonen àrabs i s’imagina que tenen la seva mateixa sang». Però, una vegada a Espanya, «es veu sense papers i s’adona que les coses no són com es pensava». La cançó és ballable i molt enganxosa, pròxima al rai-pop, «tot i que la melodia té molt de copla», estima Troquel.

Notícies relacionades

Ell sempre va pensar que el tema «podia tenir una altra vida», i les nominacions dels Goya li van donar la clau. La nova versió la canta el malagueny Antonio Cortés, intèrpret flamenc i copler que es va donar a conèixer el 2007, amb 19 anys, a través del programa ‘Se llama copla’, del Canal Sur. Cortés i Troquel van proposar setmanes enrere a l’organització dels Goya que adoptessin la cançó. «Massa tard», va dir el compositor.

Però això no va impedir que Jordi Bartolomé (del duo General Básica, que va firmar arranjaments i producció del tema original) realitzés el vídeo, que ofereix una versió una mica reduïda del tema (un minut i mig menys; l’original s’acostava als cinc) i que maneja imatges d’homes ballant a la plaça de Djemà-el-Fna, de Marràqueix, i en altres escenaris del Marroc i d’Algèria, els últims d’aquests vestits de dona i fent moviments molt femenins». Muntatge que ha subministrat aquesta segona oportunitat per a la cançó, unint dos noms, Almodóvar i Amenábar, que rivalitzen 15 anys després.