LA PEL·LÍCULA DE LA SETMANA

Crítica de 'Jojo Rabbit': nazisme 'light'

El que podria haver sigut una pel·lícula irreverent i provocadora es queda en mer exercici de paròdia amb regust 'kitsch'

trailer-jojorabit / periodico

1
Es llegeix en minuts
Beatriz Martínez
Beatriz Martínez

Periodista

Ubicada/t a Madrid

ver +

Taika Waititi tenia la intenció d’homenatjar Charles Chaplin i Mel Brooks component una versió modernitzada i bufa de Hitler que servís per posar de manifest la insensatesa del nazisme just en un moment en què l’auge de l’extrema dreta ha tornat a remoure els fantasmes del passat, a través de la intolerància, la repressió, el radicalisme i la cultura de l’odi cap a l’altre.

Per fer-ho se situa a l’altura dels ulls d’un nen (excel·lent Roman Griffin Davis) la innocència del qual li impedeix veure més enllà de les mentides que li ha inculcat la propaganda feixista, fins al punt de tenir el mateix Führer com a amic imaginari (Waititi en registre bufonesc). Però el que podria haver sigut una imatge irreverent i provocadora es queda en mer exercici de paròdia amb regust ‘kitsch’. El director, potser conscient del material sensible amb el qual treballa, opta per compondre una faula que no pugui ferir sensibilitats. ¿El resultat? Que precisament, per no arriscar i anar a totes, resulta massa inofensiva i condescendent. En aquest sentit, la mirada de Waititi cap al nazisme sembla domesticada, no genera en cap moment incomoditat i, el que és pitjor tractant-se d’una comèdia, tampoc rialles antològiques.

Es podria dir que ‘Jojo Rabbit’ és ‘naïve’ perquè està explicada des del punt de vista d’una criatura de 10 anys, però el cert és que el director no sap com sortir de la mateixa trampa en la qual s’ha ficat: un encreuament entre ‘La vida és bella’ i el cine de Wes Anderson. A ‘Jojo Rabbit’ li costa trobar la seva pròpia identitat i potser per això els millors moments són aquells en els quals vola lliure de referències i lligams.

Notícies relacionades

Ho aconsegueix sobretot gràcies a un deliciós elenc d’actors secundaris que contribueixen a generar un univers marcià: un Sam Rockwell pletòric encarnant un oficial nazi desencisat, borni i amb impulsos homoeròtics; una aguerrida Rebel Wilson amb metralleta, i un nen debutant, Archie Yates, inoblidable en el seu paper de Yorki.

‘Jojo Rabbit’ és abans que res una tendra faula d’aprenentatge que intenta ser una oda a la imaginació infantil abans de la pèrdua de la innocència. Tant de bo Taika Waititi hagués tingut la capacitat fabuladora d’en Jojo per rematar millor aquesta història massa benintencionada per resultar memorable.

Jojo Rabbit ★★★

Direcció:  Taika Waititi

Repartiment:  Roman Griffin Davis, Thomasin McKenzie, Taika Waititi, Scarlett Johansson, Sam Rockwell, Rebel Wilson, Alfie Allen, Stephen Merchant, Archie Yates

País:  EUA

Durada:  108 minuts

Any:  2019

Gènere:  Comèdia

Estrena:  17 de gener del 2020