31 maig 2020

Anar al contingut

PROPIETAT INTEL·LECTUAL

L'obra d'Antonio Machado passa a ser de domini públic

180 autors més poden veure la seva obra editada sense necessitat de demanar permís

Europa Press

L'obra d'Antonio Machado passa a ser de domini públic

L’obra d’Antonio Machado ha passat a ser de domini públic des del primer de gener i ja està disponible a la Biblioteca Digital Hispànica de la Biblioteca Nacional, així com la de 180 autors més morts el 1939, que passen a domini públic, segons informa la BNE. 

Amb l’arribada de l’any 2020, passen a domini públic les obres de tots els autors morts el 1939 amb la qual cosa poden ser editades, reproduïdes i difoses públicament sense necessitat de demanar permís als propietaris dels drets d’autor, en virtut de la Llei de Propietat Intel·lectual. Sí que tenen drets els comentaris o anotacions d’edicions acadèmiques.

Els dos últims anys han passat a domini públic les obres de Federico García Lorca, Miguel de Unamuno o Ramón María del Valle-Inclán.

Per això, la BNE posa els textos dels escriptors d’especial interès a disposició dels usuaris a la Biblioteca Digital Hispànica, el portal que dona accés als fons digitalitzats de la Biblioteca. Els fons estaran disponibles a partir d’aquest divendres.

Escriptors, pintors i divulgadors

Entre els 181 autors morts, seleccionats i amb col·leccions a la BNE, a més del poeta Antonio Machado (Sevilla, 1875); també destaquen el mestre Rufino Carpena (Iecla, Múrcia, 1860); el militar i historiador americanista Ángel de Altolaguirre i Duvale (1857, Sevilla); l’advocat, novel·lista, dramaturg i polític Eduardo Barriobero i Herrán (1875, Torrecilla a Cameros, La Rioja); l’escriptor costumista Ciro Bayo (1859, Madrid); l’escriptor Pere Corominas (1870, Barcelona); l’arxiver Cristóbal Espejo (1870) o el mestre, periodista i polític Marcelino Domingo (1884, Tarragona).

La BNE també ha rebut les obres del poeta surrealista Agustín Espinosa (1897, Puerto de la Cruz, Tenerife); les del poeta Fernán-Coronas (1884, Cadavedo, Astúries); les de l’historiador Lesmes Frías (1870); les del pintor Juan José Gárate i Clavero (1870, Albalate del Arzobispo, Terol); les de l’aviador Joaquín García-Morato i Castaño (1904, Melilla); les del geògraf i militar Severo Gómez Núñez (1859); les del director de cine Armand Guerra (1886, València); les de la mestra i publicista Soledad Gustavo (1865) o les del periodista Juan Gutiérrez Gili (1894, Cubelles, Barcelona).

A més, han arribat les obres del pintor José Izquierdo Durán (1890); les de l’artista Raimundo Lanas (1908, Murillo el Fruto, Navarra); les del teòleg i escriptor Elpidio de Mier (1865, Sopeña, Cantàbria); les del periodista i traductor Tomás Orts Ramos (1866, València); les del científic veterinari Pedro Moyano i Moyano (1863, La Seca, Valladolid); les del polític Ramón Segura de la Garmilla (?, Extremadura); les del crític d’art Ricardo de Orueta (1868, Màlaga) o les del pintor José Rico Cejudo (1864).

Finalment, la BNE ha rebut les obres del periodista, escriptor i geògraf Gonzalo de Reparaz (1860); les de l’escriptor Joaquim Ruyra (1858, Sevilla); les del sociòleg i polític Eduardo Sanz i Escartín (1855?, Pamplona); les del músic Emilio Serrano (1850, Vitòria) o les del novel·lista, traductor i polític Ramón María Tenreiro (1879, la Corunya).