Sorogoyen despulla els antiavalots

¿On és la línia entre l’abús i la protecció? Aquesta va ser la primera pregunta que es van fer Rodrigo Sorogoyen i Isabel Peña a l’hora de començar a escriure‘Antidisturbios’, una sèrie per a Movistar + que s’introdueix a les entranyes d’un col·lectiu les actuacions del qual s’han posat en dubte en els últims temps per la seva manera prou discutible d’utilitzar la violència contra els ciutadans.

«Efectivament és un tema que està molt viu», explica a EL PERIÓDICO Raúl Arévalo, un dels protagonistes. «Abans que tinguessin lloc les revoltes a Catalunya els meus amics em preguntaven per anècdotes de la professió que estava aprenent per preparar el personatge. Però a partir d’aquell moment, la seva actitud va canviar, ja no em volien escoltar i només els deien ‘els fills de puta aquests’».

Ambivalència polèmica

Tot i que són conscients de la polèmica ambivalència que amaguen les Unitats d’Intervenció Policial (UIP), la intenció de Peña i Sorogoyen no és convertir els seus integrants en herois ni malvats, sinó intentar fer un retrat humà que s’allunyi dels apriorismes i les idees preconcebudes. «Hi haurà gent que pensi que els antiavalots utilitzen la força bruta i altres que només fan la seva feina, però la sèrie no es posiciona, ni intenta moralitzar ni alliçonar sobre res», comenten els responsables.

La ficció explica la vida de sis antiavalots implicats en un polèmic desnonament al barri madrileny de Lavapiés que acaba malament. Una inspectora d’afers interns s’encarregarà de portar una investigació en què descobrirà una trama de corrupció immobiliària.

‘Dream team’ masculí

Els integrants d’aquest furgó 9 que es veuran exposats per la seva actuació policial estan interpretats per Raúl Arévalo, Roberto Álamo, Álex García, Raúl Prieto, Hovik Keuchkerian i Patrick Criado, un autèntic ‘dream team’ masculí. «En aquest rodatge s’ha respirat massa testosterona», fa broma Arévalo. «Crec que ha sigut una de les experiències més impactants que he tingut com a intèrpret, ja no només pel component físic de la història, sinó per haver de fer front cada dia a una energia tan forta».

A l’altra banda de la balança i com a fil conductor, una dona, una inspectora a qui dona vida Vicky Luengo,obsessionada a descobrir la veritat. Ella considera que l’única manera d’arribar-hi és a través de les normes establertes, perquè té un alt sentit de la justícia,però al llarg de la sèrie se n’adonarà que no pot accedir a la veritat de la manera idíl·lica que creia.

Entitat implacable

«Molts em pregunten si em sento incòmoda al ser l’única protagonista femenina al costat de tants homes. Normalment em molestaria si la dona anés a remolc dels personatges masculins. Però en aquest cas és al contrari, ella té una entitat implacable», explica Luengo.

El rodatge de la sèrie va començar el 2 de setembre a diverses localitats de Madrid i acaba de finalitzar. Durant la visita assistim a la preparaciód’un dels complicats plans seqüència que marcaran l’estil de la sèrie que veurem el 2021.

Sorogoyen ha volgut imprimir el mateix estil que ja era present als seus ‘thrillers’ ‘Que Dios nos perdone’ i ‘El reino’. Per això s’ha envoltat del mateix equip, entre els quals hi ha el director de fotografia Álex de Pablo, el compositor Olivier Arson, el muntador Alberto del Campo o el director d’art Miguel Ángel Rebollo.

Rodatge complicat

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

Sorogoyen considera que aquest ha sigut el rodatge més complicat de la seva carrera. Més de 200 escenaris reals i la recreació de situacions complicades com ara desnonaments, persecucions a immigrants, revoltes diverses i judicis a l’Audiència Nacional.

La seva missió, impregnar cada capítol de realisme i també de nervi. Tot i que bona part de la filmografia del director es caracteritza per la incomoditat i la moralitat tèrbola, en aquesta ocasió es vol acostar al costat més humà. ¿Com són capaços de gestionar aquestes persones aquest nivell de violència que caracteritza la seva professió? «Després d’11 hores rodant se’m quedava el cos tallat, i això que només era ficció, no em vull imaginar com és viure això en la realitat», acaba Raúl Arévalo.