Mor Sue Lyon, la icònica Lolita de Stanley Kubrick

Sue Lyon, que ha mort aquest dissabte als 73 anys a Los Angeles després que els seus problemes de salut s’agreugessin, no va ser una actriu d’una sola pel·lícula, però és indubtable que el seu paper a ‘Lolita’ (1962), la controvertida pel·lícula de Stanley Kubrick, la va marcar per a la resta de la seva carrera cinematogràfica. Una carrera curta per decisió pròpia: la va tancar el 1980, després d’una dotzena de pel·lícules i diverses aparicions en telefilms i telesèries.

Kubrick i el productor James B. Harris la van escollir per interpretar l’adolescent Lolita després de fer un càsting entre 800 aspirants al paper. Llavors tenia 14 anys. Dos més quan es va estrenar la pel·lícula. El procaç personatge descrit per Vladimir Nabokov a la novel·la en tenia 12. L’escriptor va definir l’actriu comla nimfa perfecta, aquella adolescent que seduïa Humbert Humbert i era seduïda per Quilty.

Aquella experiència la va marcar tant que,el 1994, Lyon va enviar a Kubrick una carta amb una foto d’ella i el seu maritde llavors, l’enginyer de telecomunicacions Richard Rudman. La va firmar amb el seu nom de casada, Suellyn Rudman. No sabia si Kubrick la rebria. Li deia: «Ara la meva vida és molt simple i m’agrada que sigui així. Si hi ha cap raó per la qual vaig tenir èxit, va ser gràcies a tu».

Quatre casaments i dos fills

Aquell moment de plenitud, allunyada dels focus del cine, va durar una dècada més, ja que es va divorciar de Rudman el 2002. Li havia costat trobar aquesta plètora.Abans va estar casada quatre vegades; la primera, quan encara tenia 17 anys, amb Hampton Fancher, futur guionista de ‘Blade Runner’. La tercera, amb Gary Cotton Adamson, de quies va divorciar quan aquest va entrar a la presócondemnat per assassinat. Va tenir una filla amb el seu segon marit i un fill adoptiu.

Notícies relacionades

Dennis Lehane: "Ara la gent prefereix el relatabans que la veritat"

Un altre menú d’etapes frustrants i llampecs emocionals

Kubrick no només li va donar un paper decisiu, sinó quees va cuidar de la seva promoció com si fos un modern Pigmalió, dissenyant-li estudiades sessions fotogràfiques. Va repetir un altre paper similar a Lolita a ‘La nit de la iguana’ (1964), drama de Tennesse Williams dirigit a Mèxic per John Huston en què Richard Burton, al paper d’un sacerdot episcopal, es debatia entre Lyon, Ava Gardner i Deborah Kerr. John Ford li va donar un personatge de maduresa a Set dones (1966), drama centrat en set missioneres nord-americanes durant el conflicte entre la Xina i Mongòlia el 1935.

Després d’aquests tres films,la seva carrera va deixar de tenir la mateixa consistència. Papers més secundaris en títols com ‘Tony Rome’ (1967), amb Frank Sinatra fent de detectiu sàtir, o protagonistes en films tan discrets com el western ‘Cuatro cabalgaron’ (1970). A Espanya va protagonitzar dos ‘thrillers’ el 1973, ‘Una gota de sangre para morir amando’, d’Eloy de la Iglesia, i ‘Tarot’, de José María Forqué. Després va aparèixer en diverses sèries B d’horror fins al seu comiat amb un personatge vist i no vist a ‘La bestia bajo el asfalto’ (1980).