'The wonderland': el país de les meravelles

Keiichi Hara ha dirigit diverses pel·lícules de Shin Chan i episodis de la corresponent sèrie televisiva, així com alguna història de Doraemon. ‘The wonderland’ està en sintonia amb aquestes produccions més infantils en la seva concepció visual, tot i que el relat sigui una aventura fantàstica.

L’Akane, la nena protagonista, és introvertida i insegura, al contrari de la seva mare. I com acostuma a passar en la literatura infantil amb personatges d’aquestes característiques, un dia coneix un estrany individu i el seu petit ajudant. No són d’aquest món i emergeixen del soterrani d’una botiga on semblen haver estat tota la vida. L’Akane accepta anar amb ells al seu propi univers, el País de les Meravelles.

Notícies relacionades

El ‘Werther’ liceista, pur teatre

Sílvia Abril: "Lluito per no defraudar-me a mi mateixa"

El film té un ampli catàleg de figures, escenaris i conceptes propis del relat fantàstic infantil, exposats sense gaire pretensions; no hi ha gosadia, però sí solidesa. És una pel·lícula pensada per a un tipus d’espectador concret i no s’aparta, ni narrativament ni visualment (és bonica, alguna cosa apastelada), d’aquestes directrius.

Hi ha en l’aventura pous de vida eterna, ciutats planes i deesses del vent verd pintades i animades sense brusquedat, sense tensió. Un conte infantil en el més estricte sentit de la paraula que molt de tant en tant es pren alguna llicència sobre el que està explicant.