'La verdad': duel d'estrelles

La primera pel·lícula de producció europea del japonès Hirokazu Koreeda s’ajusta a una modalitat bastant cultivada pel cine francès, la d’una reunió familiar en una casa, generalment d’estiu, al camp o a prop del mar, i els conflictes que emergeixen amb bastanta rapidesa entre tots els reunits. Després de les salutacions i afectes inicials, n’hi ha prou amb només una paraula o un gest perquè salti l’espoleta i les males experiències del passat ressorgeixin amb força.

No és una pel·lícula despersonalitzada, ja que el director de ‘Still walking’ i ‘Un assumpte de família’ imposa la seva pausa, però resulta una mica diferent de les que han convertit a Koreeda en un dels autors més prestigiats i també comercials del cine japonès de les dues últimes dècades.

Notícies relacionades

L’Esmuc reforçarà les polítiques antiassetjament pel cas del Liceu

El DHub homenatja el disseny que va sustentar la revolució d’Allende

El film és també una col·lisió entre estrelles franceses de dues generacions. Catherine Deneuve és la veterana i reconeguda actriu cinematogràfica –un personatge que sembla haver sigut escrit per a ella– que acaba de publicar les seves memòries. I Juliette Binoche és la seva filla, amb qui manté una relació distant, complicada per coses del passat. A la festa s’hi uneix Ethan Hawke, al paper del marit de Binoche.

Tot encaixa bé. ‘La verdad’ és una pel·lícula ben greixada, ben escrita, ben rodada i ben interpretada. Però per moments sembla que Koreeda hagi perdut el seu centre de gravetat. És una experiència interessant, però no una pel·lícula definitiva.