24 febr 2020

Anar al contingut

SEGONA CITA CONSECUTIVA

Rosalía, 'dia 2'

Desenes de fans de la diva tornen a fer llargues esperes per al segon concert al Palau Sant Jordi

Efe / Sergio Andreu

Quan encara són calentes les brases del concert de dissabte de Rosalía, desenes de joves esperaven el seu torn aquest diumenge per al segon xou de la cantant de ‘Malamente’ al Palau Sant Jordi, alguns d’ells per segon dia consecutiu i d’altres, algun fins i tot amb un tatuatge de l’artista, després d’esperar des de dijous passat.

El David té el número 1 de la llista per entrar al recinte, tot i que primer haurà de córrer fins a les portes del Palau. Porta tres dies aquí i s’aixeca orgullós la samarreta de reixeta –a petició dels seus amics, que l’animen– per mostrar la seva espatlla on una Rosalía de tinta es cargola en un dels característics gestos flamencs de la cantant barcelonina.

«No és la primera vegada que la veig, però sé que no defraudarà ningú; serà el millor. De fet, ahir, quan va cantar ‘Milionària’ i la vam sentir des de fora, semblava que el Sant Jordi s’enfonsava», diu emocionat al recordar la interpretació de l’únic tema en català del «repertori rosaliesc».

Un amic del David, el Marc, que té el «número 2» en aquesta selecta llista d’espera, vol que Rosalía «ho doni tot», sobretot, subratlla, «tenint en compte que som de la seva terra i això és una cosa molt íntima».

Mentre es retoca el maquillatge dels ulls, assegut en una cadira plegable i malgrat portar tres dies de «guàrdia», sorprèn que aquest jove afirmi que l’estil de música de Rosalía no és «en absolut» el que acostuma a escoltar, però que «és la manera de sentir i d’actuar el que enamora».

Entre els que esperen hi ha alguns seguidors especialment recalcitrants. Per exemple el Gerard, que ensenya a qui vulgui veure l’entrada del concert d’ahir dissabte (una invitació, no va pagar dues vegades), i que repetirà sessió.

«Segona vegada ara i, a més, ja la vaig veure al Primavera Sound (2018). El concert d’ahir va ser al·lucinant, el vaig viure des de la grada, però va ser molt guai perquè hi va haver moment sorpresa, cançons noves que no havia cantat al Primavera i la veritat és que molt bé», diu amb veu excitada aquest jove insaciable a l’art de l’autora d’‘El mal querer’.

L’ordre impera en les cues habilitades davant les tanques que donen a l’esplanada del Sant Jordi, on els 150 fans que esperaven al migdia l’obertura de portes, la majoria noies d’uns vint anys, passaven el temps jugant a cartes, mirant les xarxes socials i cantant. No s’ha de dir què.

«Poder de dona»

Berta, amb una cua a l’estil de la «nena» de Sant Esteve Sesrovires, portava a la fila des de les nou del matí i espera poder posar-se el més a prop possible de l’escenari.

«No l’he vist mai en directe, però fa temps que la segueixo. El que més m’agrada d’ella és la seva llibertat d’expressió, el poder de dona i les ganes de viure i de crear», comenta mentre es protegeix del suportable fred de desembre barceloní amb una manta fina.

Uns metres més enllà, Sagar assegura que no havia volgut veure els vídeos penjats a les xarxes amb imatges del concert d’ahir.

«No m’agrada saber el que va fer, així podré disfrutar més sorpreses. Però espero que faci un concert diferent. És la primera vegada que la veig i estic bastant emocionat», reconeix aquest jove a qui «se li va escapar» Rosalía al concert del Sónar 2017 i que ara podrà disfrutar amb els amics.

Julia, vestida amb una mona negra i vermella de cremalleres gruixudes, molt ‘urban style’, es declara admiradora de l’artista barcelonina, tant en el musical com en l’estètic, i per demostrar-ho exhibeix unes llargues ungles rosa pàl·lid.

«El ‘look’ ja el tenia d’abans, però la seva música m’encanta, aquesta barreja de flamenc amb sons més tecnològics...», afirma una mica nerviosa mentre mira de reüll els seus amics, que la graven amb els mòbils durant l’entrevista.