MOSTRA

Els museus es rendeixen als videojocs

L'exposició 'Game on' recorre i analitza a Madrid la història d'aquesta forma de cultura popular amb 400 peces originals

El CCCB inaugurarà el 19 de desembre 'Gameplay. Cultura del videojoc', que dedica especial atenció a la indústria catalana

Els museus es rendeixen als videojocs
4
Es llegeix en minuts
Beatriz Martínez

Quan el 2002 es va inaugurar al Barbican Center de Londres l’exposició ‘Game on’, es va generar una enorme controvèrsia: ¿els videojocs mereixien ser en un museu i ser objecte d’una revisió històrica?

El temps ha acabat donant la raó als ideòlegs d’aquell projecte i aquest muntatge ha donat la volta al món passant per més de 20 països i demostrant que, efectivament, els videojocs s’han convertit en una part fonamental de la nostra cultura popular i resulta necessària la seva anàlisi des d’una perspectiva tant acadèmica com museística a l’hora de conservar i repensar una història que abasta ja gairebé 50 anys.

Ara li toca el torn a Madrid, que des d’aquest dissabte fins al 31 de maig acull aquesta mostra que Fundación Canal ha organitzat juntament amb el Barbican Center i que inclou més de 400 peces originals que ens porten des dels inicis de la disciplina fins a les últimes creacions.

Indústria poderosa

La indústria dels videojocs s’ha convertit en una de les més rendibles en l’actualitat, facturant gairebé el doble que la música i el cine junts. El 2018, segons dades de l’Associació Espanyola del Videojoc, la xifra se situava al voltant dels 1.600 milions d’euros, un 12,6% més que l’any anterior. Espanya és un dels països amb una tradició més arrelada, el novè del món quant a projecció internacional.

Segons l’Enquesta de Costums i Consum que elabora el Ministeri de Cultura, el 13% de la població utilitza videojocs almenys una vegada al mes, xifra molt superior entre els homes, un 20,8%, que en el col·lectiu de dones, un 7,1%. Per edats, els màxims s’assoleixen entre els més joves, 45,2%, observant-se un descens en els segments de més edat, un 2,4%.

No es tracta només de lleure, com ha recalcat Patrick Moran, comissari de l’exposició, sinó també d’art, entreteniment, tecnologia i innovació. No obstant, el caràcter interactiu dels videojocs feia indispensable que fos una mostra en la qual es pogués aprendre, veure i, per descomptat, tocar i jugar. Per això, hi trobem més de 150 títols a disposició dels assistents per ser utilitzats, des dels primers prototips fins als últims llançaments.

Al llarg de 2.500 metres quadrats, el visitant pot realitzar un recorregut per 15 seccions temàtiques. La primera ens submergeix en l’arqueologia dels primers videojocs i ‘arcades’, és a dir, les màquines que es trobaven als salons recreatius i que ens transporten a un món de nostàlgia dels 70 i dels 80.

Ping-pong rudimentari

La primera màquina que va assolir l’èxit va ser ‘Pong’, una versió molt rudimentària del ping-pong, a la qual seguiria Pac-Mac (el ‘comecocos’), que va donar el tret de sortida a una indústria massiva en la qual van començar a desenvolupar productes les diferents companyies: Atari, Nintendo, Microsoft, Sega i Sony.

Així, al llarg de l’exposició es poden utilitzar màquines originals de Space Invaders, Donkey Kong o Street Fighter per certificar que el seu funcionament no era tan fàcil com semblava a simple vista i la seva mecànica requeria pràctica i entrenament.

Un home juga a un videojoc en l’exposició ‘Game on’ / DAVID FERNÁNDEZ / EFE

La construcció dels models a poc a poc va començar a abaratir-se i a finals dels anys 80 Nintendo va llançar al mercat Game Boy, la primera consola de joc portàtil amb cartutxos de jocs, entre els quals es trobava el Tetris. Més tard, el 1994 apareixeria PlayStation, que s’encarregaria d’introduir el sector en una nova dimensió. Ara, tenim tan integrats els videojocs en la nostra quotidianitat que els utilitzem sense adonar-nos-en en els ‘smartphones’ i en altres dispositius portàtils.

No hi ha dubte que els videojocs, que alguns consideren com el vuitè art, han establert un diàleg intens amb altres disciplines dins de la cultura popular i molts dels seus personatges s’han convertit en autèntiques icones de referència, com ara Mario Bros, Sonic i Lara Croft, amb una aparença s’ha anat modificant al llarg dels anys per passar de ser una bomba sexual a un model feminista.

La relació amb el cine

Notícies relacionades

L’exposició també fa recalcament en la relació fructífera amb el cine a través de pel·lícules com ‘Tron’ (1982), que es va convertir en una autèntica revolució per la concepció visual i la utilització d’efectes especials, o cintes més autorals que reflexionen entorn de la relació entre l’home i la tecnologia i els espais virtuals com ‘eXistenZ’, de David Cronenberg. La música de videojocs també ha generat un bon grapat de leitmotiv i fins i tot orquestres simfòniques interpreten la banda sonora del joc ‘Final Fantasy VII’ com a part del seu repertori.

Curiosament, aviat s’inaugurarà a Barcelona la mostra ‘Gameplay. Cultura del videojoc’ (del 19 de desembre al 3 de maig al CCB), dedicada a realitzar un viatge als orígens i analitzar el llenguatge i l’impacte de la cultura digital en l’art i en la societat. La mostra proposa una reflexió sobre la creixent ‘videoludificació’ en la qual ens trobem instal·lats a través del consum diari. També ofereix 28 punts de joc, obres d’artistes com Mary Flanagan o Harun Farocki i una atenció especial a la producció catalana, tant d’obres pioneres com creacions ‘indie’ o ‘mainstream’.