Museu del Prado: una gran mostra de dibuixos de Goya corona el bicentenari

El Museu del Prado aplega més 300 dibuixos i gravats de Goya en ‘Solo la voluntad me sobra’, una mostra excepcional que desempolsega gran part dels fons de l’autor de la pinacoteca i que demostra la vigència del seu discurs, amb temes com ara la violència contra la dona i la injustícia social.

Aquesta és l’exposició més gran realitzada fins ara sobre els dibuixos de l’autor, un gènere que es considera «el cor» del seu llegat, i que corona la programació de la pinacoteca madrilenya amb motiu del seu bicentenari, que se celebra aquest dimarts.

«No crec que hi hagi un altre artista contemporani que hagi abordat la violència contra la dona o les desigualtats socials com ho va fer Goya fa 200 anys», ha assenyalat el director del Prado, Miguel Falomir, amb motiu de la presentació de l’exposició, que estarà oberta fins al 16 de febrer del 2020.

Profund

La majoria de les obres exposades corresponen als fons del Prado, que conserva una de les col·leccions més grans de l’autor, i que no estan exposats de manera permanent per qüestions de conservació.

El visitant podrà veure en aquesta sèrie de dibuixos el Goya «més profund» i «estrictament contemporani», ha explicat José Manuel Mantilla, comissari de la mostra i Cap de Conservació de Dibuixos i Estampes del Museu del Prado.

El recorregut té una doble lectura, cronològica i per temes. Entre els quals, i com si no haguessin passat dos segles, els dibuixos de l’autor parlen sobre la violència, en la guerra i contra la dona, la hipocresia social de les aparences, la manipulació de les masses i les desigualtats socials. Tots aquests grans temes «universals» el van preocupar al llarg de la seva vida i els va abordar des d’un punt de vista filosòfic.

Revalorització

«És un autor molt perspicaç, mira per sota de les aparences, és absolutament clarivident», assenyala Falomir, que assenyala que des de la crisi econòmica s’està vivint una nova revalorització de l’obra de l’artista.

Entre les joies de la mostra, que ha sigut organitzada al costat de la Fundació Botín, es troben obres conegudes com els ‘Caprichos’ o els ‘Disparates’ (dels quals el Prado mostra una vintena, d’extraordinària modernitat), o el ‘Cuaderno C’ (1808-14), que es troba gairebé complet i que no s’ha vist mai en conjunt.

Del quadern es coneixen 126 dibuixos i el Prado en mostra 120, en els quals es poden veure imatges amb «contrastos brutals» que demostren el seu ampli registre i que van des de les seves crítiques ferotges contra l’Església fins a les fosques visions oníriques o escenes femenines com una jove pensativa en ple passeig, acompanyada per la frase «Pensa-t’ho bé».

«És un Goya pensador, que treu a la llum tot el que està ocult sota les catifes de la societat», detalla Mantilla.

Feminisme

El tema de la violència perpetrat contra la dona és recurrent i travessa el llegat de l’artista, que va retratar les injustícies contra la dona en el matrimoni, o en els ‘Desastres de la guerra’ i va ser molt crític amb la prostitució. «No podem dir que Goya era feminista, perquè era un terme que no existia, però sí que va assumir molts dels postulats del feminisme», assevera Mantila.

Notícies relacionades

Museu del Prado: Picasso director vitalici i altres anècdotes

Netflix narra ‘El caso Asunta’ sense permís dels implicats

El Museu del Prado també ha inclòs a la mostra peces de la sèrie ‘Tauromàquia’, a les quals l’artista incorpora un alt grau de violència d’acord amb el discurs il·lustrat antitaurí, o el ‘Cuaderno de viejas y brujas’, una obra inacabada en el qual l’artista va recollir escenes de vellesa, un altre dels seus temes recurrents al final de la seva vida.

El dibuix ‘Aún aprendo’, un emblema sobre la capacitat de progrés i de resistència davant l’adversitat, és just el que posa punt final a la mostra.