Raval(s): així sona i lluita el barri

Hi ha a Barcelona festivals amb una llarguíssima trajectòria isense gairebé visibilitat mediàtica. Un exemple: el Raval(s), que aquest cap de setmana ha celebrat la seva 17a edició i l’objectiu del qual ésvisibilitzar la riquesa i diversitat cultural del barri. El Raval(s) no aporta estudis d’impacte econòmic com els macrofestivals, peròel seu impacte social és incalculable,ja que la cultura funciona com a instrument de cohesió social en benefici del veïnat.

Durant tres dies Raval(s) ha acollit exposicions fotogràfiques, contacontes, teatre, marionetes, dansa,recitals de poesia sufí, rutes per la memòria gitana, rodes de capoeira i, és clar, actuacions musicals. Tot això, organitzat per la Fundació Tot Raval, que coordina propostes de prop de 60 entitats: de l’Associació Amical dels Immigrants Marrroquins a l’Associació de Dones de Bangladesh, i del Centre Boliviano Catalán al Forn de Teatre Pa’Tothom. No en va, aquest any el festival es va articular entorn de lluita contra totes les formes de racisme que pateixen les persones migrades al Raval.

Calaixos i congues

Un dels actes imprescindibles del Raval(s) és el que protagonitzen els centres de formació musical del barri. Aquest any se celebrava a la plaça dels Àngels itenia com a títol ‘Així sona el Raval’, ja que reuneix aquests estudiants amateurs i professionals que cada setmana afinen instruments i veus a les escoles del barri. Els joves del combo de percussió de l’Escola Xamfràhan obert foc colpejant indistintament caixons flamencs i congues afrocubanes. El professor és iraquià. L’objectiu de Xamfrà és fomentar la inclusió social.

Després d’ells surt un combo d’adolescents que interpreten clàssics pop d’ahir i abans-d’ahir. El professor és brasiler i la majoria d’alumnes són noies queaborden títols com ara ‘Stand by me’, ‘Fly me to the moon’ i ‘Hey Jude’. El vent es cola pels micròfons i rugeix pels altaveus. Quan s’atreveixen amb el ‘Hallelujah’ de Leonard Cohen,un paisà circumspecte amb barba de setmanesi jaqueta espellifada xiuxiueja la tornada: «Hallelujah, hallelujah, hallelujah, hallelujah».

Al pati de butaques de plàstic,unes nenetes criden el mateix. Una turista embadalida comenta a la seva amiga: «De sobte, fins i tot va deixar de fer fred, ¿oi?» Els skaters de la plaça no presten la més mínima atenció.

Triple salt generacional

Quan semblava que tot el repertori seria un grans èxits per als avis de les alumnes, el combo fa un triple salt generacional fins al segle XXI i es marca el ‘Man down’ de Rihanna. Aquesta vegada, les noies no interpreten la partitura; s’hi han ficat ila seva interpretació sona poderosa i contagiosaen la veu de qui la cantant. Els dolentots parapetats al mur de la Capella dels Àngels llancen udols d’aprovació. Els skaters, no; continuen a la seva.

Aquesta Rihanna del Raval es diu Yola Catania i comparteix títol amb Ariadna Cota, una menuda i portentosa cantant del barri que escull un altre reggae de Rihanna: ‘No love allowed’. Ja fa estona que les somriures condescendents dels curiosos s’han transformat en sorpresa. Dos dolentots del racó s’han acostat a ballar. «Som de Xamfrà, escola d’arts escèniques i molt més», recalca Ariadna abans d’acomiadar el seu passi amb una de Bruno Mars.

Gent del barri

Les joves del combo baixen de l’escenari i s’uneixen al públic. Han actuat i ara són espectadores. Així funciona el Raval(s). És un festival organitzat pel barri, destinat al barri i protagonitzat per gent del barri. Al maig ja van començar les assemblees, plenaris i comissions per estructurar un programa amplíssim amb un procés d’articulació que és tan o més important que la seva exposició final, aquest cap de setmana, als diferents escenaris del barri.

Un veí marroquí del Raval, nadiu de Nador, intenta retenir el seu fill de 8 anys a la plaça. Ha quedat captivat per la música del grup que acaba de pujar a la tarima. I això que només estan provant so. Tot i que canten en àrab, costa entendre què diuen. «Ara han dit alguna cosa de la llibertat», desxifra. Però el seu fill no està per a música. «El porto a casa i ara torno», assegura. I s’allunya cap al carrer de Montalegre, on una pancarta diu: «Volem el CAP a la Misericordia». Insòlit festival, aquest Raval(s), on col·laboren per igual la Plataforma en Defensa d’un Nou CAP al Raval Nord i el Liceu.

La meva terra

Per fi arribal’actuació del duo Athrodeel. El guitarrista Ahmad Diab i la cantant Aseel Massoud no viuen al Raval, sinó a l’Eixample, peròcursen estudis superiors al Conservatori del Liceu. Tots dos van migrar a Barcelona des de Damasc. Athrodeel, en assiri, significa «la meva terra»i el seu repertori es nodrirà de cançons sirianes preparades amb sonoritats flamenques. Ahmed i Aseel compten per a l’ocasió amb dos convidats. Són Aiham Omran, que amb el seu llaüt ancorarà el repertori a la seva arrel àrab, i un percussionista també sirià que tocarà el calaix flamenc. Es diu Aiham Abou i al seu dia va ser futbolista del Sabadell.

Allò d’Athrodeel és un altre nivell,és clar. Aseel exhibeix unes portentoses aptituds per al cant líric i Ahmed té de professor de flamenc al guitarrista Manuel Granados. No donen puntada sense fil. «¡Yamila, anem-nos-en!», reclamen unes nenes. La Yamila s’ha acostat a l’escenari i no vol anar-se’n. «¿Són gitanos?», pregunta una amiga. «¿Són àrabs?», en pregunta una altra. «No sé. ¿D’on sou?», els pregunta la Yamila, a mitja interpretació. I al no obtenir resposta, marxa. Es perdran una insòlita versió en àrab d’‘El porompompero’, de Manolo Escobar, que un tarambana de la plaça canta dret sobre el muret del Macba. I l’agermanador colofó amb ‘El cant dels ocells’ vestit amb robes sonores de l’Orient Mitjà. Un lament universal. Raval en estat pur.

Una de Michael Jackson

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

Després de l’oasi àrab, torna el pop nord-americà: una de Michael Jackson, el ‘People get ready’ dels Impressions... L’adolescent Sergio de Boccio explica per què ha escollit ‘Angel down’, de Lady Gaga. És, diu, una balada contra la discriminació racial queens ha d’ensenyar a deixar d’etiquetar les persones; de fet, Lady Gaga la va compondre després de l’assassinat del jove afroamericà Trayvon Martin en mans de la policia. Sergio brinda una interpretació realment commovedora. Sí, Lady Gaga invocada al Raval a través d’un cant antiracista que silencia la plaça dels Àngels. I els skaters, a la seva.

Però així sona el Raval quan se l’escolta. Després sortirà a escena el cor d’alumnes del Liceu que dirigeix la xilena Kena Toledo. I, més tard, l’Escola de Músics i JPC. Més veusd’un barri que necessita explicar-se i que utilitza la seva diversitat cultural per articular estratègies d’autodefensa.