Cala Vento: «En aquest país, els músics som unes bèsties rares»

Aleix Turón (guitarra, baix, veu) és de Figueres, i Joan Delgado (bateria, veu), de Torroella de Montgrí, i tots dos es converteixen en Cala Vento quan assagen a la localitat neutral de Flaçà. En cinc anys s’han fet un lloc amb les seves «cançons pop amb energia», portadores d’ira punk i inquietud sònica. Aquest divendres presenten el seu tercer disc, ‘Balanceo’, a l’Apolo, després d’haver passat per festivals com Cruïlla BCN i Vida.

Un disc de cançons amb estructures diferents, lletres més obertes i la presència nova del baix.

Aleix Turón: No ens agrada repetir-nos. Les cançons van sortir com sempre, a guitarra i bateria, però al gravar-les vam voler un canvi: baix en totes, i vents si calia, sense pensar com ho farem en directe. Traient-nos la cotilla que som dos músics.

Joan Delgado: Buscàvem un so més gruixut i ampli.

¿Treballen molt perquè sembli que el que fan no està pensat?

A. T.: Sí, pensem que l’essència de Cala Vento és l’aire fresc i no volem perdre’l. Aquest disc està més pensat; fins i tot l’ordre de les cançons. Buscàvem més aviat una superproducció americana.

Les lletres ara van més enllà de la tempesta emocional privada.

A. T.: El disc parla de la nostra relació amb la música i amb la vida que portem. Tenim una responsabilitat, un altaveu, i pel moment que vivim ens hem decidit a utilitzar-lo d’una manera natural.

‘La comunidad’, ¿una crítica a la dictadura de la majoria?

A. T.: És un intent d’agrupar els que no se senten representats per les majories. Si mantens intactes les teves conviccions, tira cap endavant.

¿El seu cas?

A. T.: Sí, perquè els músics som una minoria i en aquest país no estem gaire valorats; aquí som unes bèsties rares. Gent que perd el temps i els diners.

‘Solo ante el peligro’, ¿d’on surt?

A. T.: De les imatges dels presos quan s’acomiadaven de les seves famílies anant a declarar. Em va xocar constatar que es quedaven sols. També té a veure amb la llibertat d’expressió. ¡Ara volen que declari Manel!

En la intimista ‘La importancia del baloncesto’ sembla que pensin en veu alta.

J. D.: Parteix de no valorar les coses que fas amb la gent fins que les perds. Que la gent hauria de valorar més les coses bones i no queixar-se tant.

A ‘Liquidación total’, tema ocult (disponible només en la versió física), hi canta Lluís Gavaldà. Ningú ho diria, però Cala Vento són fans d’Els Pets.

J. D.: ¡La primera cançó que vaig aprendre amb la bateria va ser ‘Bon dia’!

A. T.: I jo, amb la guitarra, ‘Vine a la festa’.

J. D.: Ens va fitxar per tocar al seu festival, Minipop, de Tarragona, i quan hi vam actuar el vam veure a les primeres files cantant les nostres cançons amb la seva dona. Ens va dir que li agradaria fer un solo de guitarra en el disc i nosaltres li vam proposar cantar. Va dir que sí, però que la seva part havia de ser en català.

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

¿Cala Vento no va de revolucionar el món, sinó de cuidar els vincles pròxims?

A. T.: Sí, crec molt en el canvi a escala del dia a dia, del teu cercle, de la persona a qui compraràs el pa... És l’única manera que algun dia es pugui arribar a aconseguir alguna cosa.