Depedro: «La música infantil ha sigut molt condescendent»

Tenir fills ha portat Jairo Zavala, Depedro, a idear un disc en el qual s’adreça als nens intentant evitar els clixés que considera propis de la música infantil comú. A ‘Érase una vez’ desenvolupa la seva noció de pop amb influxos del folklore llatinoamericà i la col·laboració del seu amic Joey Burns (Calexico). Ho mostra aquest divendres a Razzmatazz, sessió que obrirà la guatemalenca Gaby Moreno.

¿Un disc infantil, o més aviat familiar?

Tinc molt testada la seva funció familiar, perquè aquestes cançons han anat formant-se a casa al llarg de 15 anys, que és l’edat del més gran dels meus tres fills. Vull pensar que és un disc dedicat a la infància, no per a nens exclusivament. Algunes cançons són venjances contra els meus fills, com aquella en la qual pregunto: «¿Cuál es tu palabra favorita?».

«No, no, no...»

Exacte, allà canta el meu fill petit amb mi i els seus germans i la meva dona fan cors. I hi ha protesta també en temes com ‘Quiero descansar’, que venen de frases que m’han dit els meus fills en algun moment.

¿La idea és dir que tots tenim un nen dins?

La finalitat d’aquest disc és el disc per si mateix. Crec que és el disc que m’hauria agradat escoltar al voltant de l’experiència de tenir família. Soc del 73 i vaig créixer amb ‘Los payasos de la tele’, que eren músics excel·lents, i les cançons de María Elena Walsh que cantava Rosa León. Musicalment no em vaig enganxar a res més de la música infantil, perquè crec que el que hi havia era molt condescendent. No tinc res en contra d’això, però Parchís em sonava una mica a plàstic. El contingut musical era l’element menys important; era el fenomen.

Quant al llenguatge musical que utilitza, ¿quines conseqüències té pensar cançons en aquesta clau familiar?

Tracto el nen amb el mateix respecte que a l’adult i musicalment ho he donat tot. He utilitzat certes referències rítmiques: a ‘El niño triste’, que es basa en ritmes peruans de festeig. He fet una mica d’investigació. La cúmbia amazònica, per exemple. Segueixo igual que sempre. ¿Per què un nen no entendrà Stravinski? Se li ha de donar l’oportunitat. Potser l’entén millor que tu i s’emociona. No hem de ser condescendents, ni parlar-los en actitud «nyi-nyi-nyi», perquè potser entenen que aquesta és la manera correcta de parlar.

Incorpora ingredients folklòrics, però, ¿continua sent un artista pop?

M’agrada molt la melodia i vestir-la amb ritmes de folklore, entesos com a part de la identitat cultural dels pobles i de la humanitat. Són una font inesgotable d’inspiració i allà continuaré rascant, perquè m’omple el cor i la motxilla de moltíssimes coses.

Deu conèixer Kevin Johansen. ¿Se sent una mica a prop del que ell fa?

Doncs m’encantaria que fos a prop, perquè ell és un mestre. Vaig tocar amb ell i amb Drexler aquest estiu, i el veuré ara, perquè aniré a l’Argentina i toco al seu bar, La Tangente, de Buenos Aires.

En una de les cançons del disc, ‘Deal’, participa Joey Burns, de Calexico. Una relació que ve de lluny.

Fa 10 anys que estem junts i hem gravat 10 discos. ¡No està malament! No ha baixat un àpex la seva mestria i la seva generositat amb mi i amb molta gent. És un gran mestre, alhora que amic. És al disc perquè el seu anglès és millor que el meu i té un accent molt bonic que encaixa bé amb aquesta cançó, que vaig concebre en aquesta llengua. ‘Deal’ té un punt d’Americana, del sud-est, i en Joey és un mestre allà.

La connexió amb Calexico va començar amb Amparo Sánchez en els temps d’Amparanoia.

Sí, l’Amparo i jo vam fer el bolero ‘Don’t leave me now’ i ells van fer una versió. Vam anar a Brussel·les i vam conèixer en Joey i allà va començar l’idil·li. Fa més de 10 anys. Amb l’Amparo vaig tenir un grup, abans d’Amparanoia, que es deia Ampáranos del Blues.

I a través de Calexico ha conegut Gaby Moreno, la cantautora guatemalenca establerta a Los Angeles que obre el seu concert a Razzmatazz. Acaba de publicar un disc espectacular, ‘¡Spangled!’, a mitges amb Van Dyke Parks.

En la música sempre busquem el diàleg i sempre hem convidat artistes a totes les gires. En Gaby va obrir els nostres concerts durant un any i ens vam fer molt amics. Té una gran capacitat de registres musicals i una generositat increïble. Cantava amb nosaltres, feia percussions..., i nosaltres l’acompanyàvem en alguns temes. Estic orgullós que hagi dut a terme aquest projecte amb Van Dyke Parks, un disc boníssim i a sobre amb el luxe de tenir-hi gent com Jackson Browne i Ry Cooder.

Les gires de Depedro han donat la volta al món.

He actuat molt pels Estats Units, que més que un país són un continent. Però, a causa de l’èxit que he anat tenint a Espanya, el meu afany de dominació mundial m’ha baixat una mica. He tocat a Austràlia quatre o cinc vegades, i a Nova Zelanda, Corea del Sud, tot Europa, Llatinoamèrica... I al Regne Unit. Però jo m’he de portar coses a la maleta de tipus artístic i, tot i que del món anglosaxó he après molt, ara em ve més de gust anar-me’n 15 dies a Mali a tocar amb Toumani Diabaté o a Colòmbia a aprendre dels Cumbia All Stars. El que més m’interessa és continuar creixent com a músic.

Després de més de 10 anys de trajectòria com a Depedro, ¿té la sensació que ha costat que el seu discurs s’entengui i cali?

El meu camí ha sigut molt lent, però no l’he patit. He anat tota la meva vida per carreteres secundàries i això està bé: et dona temps de disfrutar del paisatge i anar assimilant el que passa. El més trist de l’èxit immediat és que ja està, ja has arribat. ¿I el camí? El camí és la vida.

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

I arriba a Razzmatazz, la sala més gran on ha actuat a Barcelona.

Arribem en un moment molt dolç, amb la banda molt greixada. I ara estic treballant en un espectacle entorn del disc per a més endavant que no serà un concert típic, que serà una mica teatralitzat i interactiu. Potser per a matinals en un teatre o auditori. Una cosa que sigui diferent, amena i estimulant. No puc dir gaire cosa més: estic treballant en el guió.