Anar al contingut

GUARDÓ LITERARI

Javier Cercas guanya el premi Planeta amb una novel·la negra

Manuel Vilas queda finalista d'un guardó que recupera la brillantor literària

El grup dels Lara 'roba' els dos autors a Penguin Random House, el seu gran rival en l'edició en castellà

Elena Hevia

Javier Cercas guanya el premi Planeta amb una novel·la negra

FERRAN NADEU

Un Planeta tancat amb grans mesures de seguretat. Un Planeta tens. Una parella d’escriptors inqüestionable, que uneix gran literatura, reconeixement i ganxo per als lectors. Són Javier Cercas i Manuel Vilas, guanyador i finalista del premi. Si en els últims anys s’ha acostumat a retreure als organitzadors del guardó que premiés el segell de la comercialitat sobre l’excel·lència literària, no és el cas de l’edició d’ahir a la nit. Es torna, doncs, als temps en què el van guanyar Mario Vargas Llosa, Antonio Muñoz Molina, Juan Marsé i Soledad Puértolas.

Però l’actualitat mana i el Planeta quedarà també per a la història com el que es va celebrar enmig de les protestes contra la sentència del procés, amb un guanyador, Cercas, prou significatiu i carismàtic respecte a la seva posició constitucionalista per apuntalar l’absurda decisió presa per endavant per part del Govern, un altre any més, de no enviar-hi cap representació. Es podria adduir que s’està polititzant un acte cultural, o molt pitjor que això, que aquest s’està intentant anul·lar amb el vell truc de tancar els ulls i pensar que allà no hi ha res. Pel que fa a les protestes ciutadanes, a mitja tarda, la manifestació a la plaça d’Espanya va fer témer que les concentracions ascendissin les escales cap al Palau Nacional, on la gala es va celebrar per primera vegada, a la seva Sala Oval. No va ser el cas.

Molt allunyada d’altres treballs de l’autor, ‘Terra Alta’, la novel·la premiada de Cercas, està molt enganxada a l’actualitat i té com a protagonista un antic delinqüent reconvertit en heroic mosso d’esquadra a l’haver-se enfrontat al terrorisme gihadista en els atemptats de Cambrils. Aquest personatge, Melchor Marín –que és exactament el pseudònim amb el qual es va presentar Cercas–, és l’investigador d’un triple assassinat en el qual la ficció i la realitat més reconeixible es donen la mà. La novel·la suposa la primera incursió de l’autor en la literatura de gènere tot i que en treballs com ‘Las leyes de la frontera’ es va acostar molt als recursos del ‘thriller’, sense acabar de ser-ho. Cercas va explicar que aquesta és la primera vegada que es presenta a un premi literari i que per fi satisfarà la seva portera i el seu quiosquer que any rere any li pregunten si ha guanyat el Planeta. «Aquest és un intent de reinventar-me. Per primera vegada he escrit una novel·la en la qual l’assassí es descobreix al final». Posat a definir-la, l’autor de ‘Soldats de Salamina’ ha dit que «és l’epopeia d’un home que busca el seu lloc al món, tot i que a l’hora de dir el que és, és el lector el que té l’última paraula».

Ple que sembla, a l’espera de la seva publicació el mes que ve, ‘Terra Alta’ suposa un cop de volant de l’autor respecte als seus 30 anys de trajectòria, en els quals s’ha dedicat a analitzar el passat recent de la història d’Espanya, amb llibres excel·lents com ‘Soldats de Salamina’, el seu gran èxit, i la crònica literària del 23-F ‘Anatomia d’un instant’. S’haurà de veure si aquesta incursió en el terreny policíac conserva la reflexió que animava les seves obres anteriors, tot i que s’abordi amb recursos diferents.

Mirada desubicada

Nascut a Ibahernando, Càceres, el 1962, i establert a Catalunya, en especial a Girona durant anys, Cercas es defineix a si mateix com un català «que no ha aconseguit deixar de ser extremeny». També és un confés no nacionalista i aquesta mirada desubicada, assegura, l’ha convertit en un testimoni perfecte del malestar inicial que es va iniciar a les forces sobiranistes. «Crec que ha sigut molt fàcil trobar enemics externs i entenc que la gent vulgui llançar-se a l’aventura, però, ho sento, només soc partidari de les aventures en la literatura, en política has de saber on et portaran perquè amb tu pot caure tot un país», va declarar a aquest diari.

La novel·la del finalista, Manuel Vilas (Barbastre, Osca, 1962), podria considerar-se la continuació del seu gran èxit, ‘Ordesa’, la seva cara B més lluminosa. En clau autobiogràfica com l’anterior, Vilas recull la càrrega d’aquell llibre, la depressió davant del pas dels anys, la mort dels seus pares o la seva ruptura matrimonial, per trobar-se a si mateix en un temps de «comprensió i felicitat». No debades, la novel·la, fidel a aquest estil sintètic que Vilas té de titular les seves novel·les, es diu ‘Alegría’.

En a penes dos anys, aquest narrador i poeta ha passat de ser un escriptor amb pocs però fidels seguidors gràcies a excel·lents novel·les com 'España', 'Aire nuestro' o 'Los inmortales', marcades per un gran sentit de l’humor, a protagonitzar l’últim fenomen editorial amb ‘Ordesa’, que ha esgotat 14 edicions, una novel·la profundament amarga molt poc complaent amb els lectors, que és també una descarnada confessió. Amb aquest característic estil burleta, Vilas revelava a aquest diari fa un mes que la seva pròxima novel·la estaria en la línia d’Ordesa perquè «si alguna cosa surt bé per què s’ha de canviar». El que no va anunciar és el premi que l’acompanyaria.

Duel de titans

Hi ha una interpretació més respecte als guanyadors del Planeta 2019 i és el fet que tots dos autors formessin part fins ara del catàleg del grup Penguin Random House, que recentment va adquirir el segell Salamandra per escurçar distàncies davant el gegant Planeta en l’edició en castellà. El transvasament de dos pesos pesants com Cercas i Vilas podria interpretar-se com una reacció a aquella adquisició i en qualsevol cas significa un contundent cop a la taula del Grup Planeta. Va ser la venjança per Salamandra.