Anar al contingut

TORNADA DELS CÒMPLICES DE MORENTE A 'OMEGA'

Lagartija Nick:«El Guernica mai havia sigut tan actual com ara»

El grup granadí llança 'Los cielos cabizbajos', vell projecte del mort Jesús Arias, un disc de rock amb orquestra i cor inspirat en les ciutats massacrades per les guerres

Jordi Bianciotto

Lagartija Nick:«El Guernica mai havia sigut tan actual com ara»

ANTONIO OLMEDO

Lagartija Nick segueix el rastre dels desastres de la guerra al seu nou disc, Los cielos cabizbajos, un treball de vint-i-un botons i sons durs, amb rock, orquestra i cor, i cançons amb títols d’enclavaments martiritzats: Hiroshima, Sarajevo, Gernika... Una manera d’exorcitzar el nostre consum diari de tragèdia transformada en entreteniment. «Les cares destrossades i els braços trencats formen part del nostre lleure a les xarxes. ¡El Guernica mai havia sigut tan real com ara!», afirma Antonio Arias, cantant, baixista i líder històric de la banda granadina, compromès amb la missió de «treure la tragèdia del món de l’espectacle i tornar a posar-la dient a l’oient ‘diverteix-te, però amb un missatge’».

Aquest és també el desenllaç d’una altra guerra, la del seu germà Jesús Arias (1963-2015), qui va ser capità dels grups TNT i Quasar, amb un material poètic que, segons Antonio, no va arribar a cristal·litzar en un àlbum perquè va fallar en la recerca de complicitats. ‘Los cielos cabizbajos’ veu així ara la llum partint de les seves notes, les seves partitures i les seves maquetes i amb aportacions de Lagartija Nick. «Jesús va tenir molt bons amics però molt mals companys de viatge que no van poder entendre el que estava fent perquè volien fer un rock estàndard del qual ell volia sortir», considera Antonio. Com que Jesús ja no està amb nosaltres, el grup s’ha vist amb les de mans lliures per acabar l’obra a la seva manera. «Hem atès el que ell volia, però si hagués estat viu hauríem hagut de fer-ho amb ell i hauria sigut més complicat».

El costat fosc de la intel·ligència

Parlem d’una gravació de 59 minuts en la qual, atenent a textos originals «que no són lletres de cançons, sinó poesia», recorrem escenaris de dolor a través d’escenes commovedores: la mare que ha perdut la seva filla a ‘Somàlia’, els amants de ‘Sarajevo’. «Vam voler desenvolupar la gestió de l’emoció, sortir del plor perquè fos una experiència artística que toqués el cor», apunta el guitarrista Juan Codorniu. En el subtext de l’àlbum, ¿flota el missatge que la intel·ligència no té per què conduir al Bé? Antonio Arias assenteix. «En la segona guerra mundial hi va haver un grau de sofisticació tècnica que només s’aconsegueix en un estadi molt avançat de sofisticació, però es va utilitzar per deshumanitzar».

Fora va quedar molt material que potser arribarà a alimentar una segona part. Cançons amb presència de flamenc i la col·laboració d’Estrella Morente. «Jesús volia posar cant flamenc al disc i haikus. Són peces que ara no han encaixat. S’havia de delimitar. Si no, ens desbordava per tot arreu», argumenta Codorniu. «Però com que el disc serà una bomba, segur que l’ampliarem», fa broma Antonio Arias.

Els puristes del rock

Lagartija Nick es va involucrar una vegada en un àlbum revolucionari que va tardar un temps a ser ben reconegut: ‘Omega’ (1996), trobada amb Enrique Morente entorn de Lorca i Cohen. «El problema d’aquell disc no va ser amb els puristes del flamenc, ¡sinó amb els puristes del rock! Ho penso tots els dies: que no em torni a passar, una altra vegada no...», esbufega Arias, que recorda el ‘via crucis’ d’aquell àlbum als escenaris. «No va començar a funcionar fins que va saltar als festivals, a partir de l’Espárrago Rock de 1998.»

‘Los cielos cabizbajos’ ha començat a caminar: el mes passat es va presentar al Mercat de Música Viva de Vic amb la implicació de l’‘ensemble’ d’alumnes del Centre Superior de Música del Liceu i el cor de cambra ARSinNOVA. Efectius que van emocionar al grup: «Gent molt jove i molt ‘millennial’ que reforça el caràcter col·lectiu del disc’. Es preveu que torni a acompanyar Lagartija Nick en el concert que oferirà al gener a l’Apolo.