Anar al contingut

NOVETATS EDITORIALS

Dues il·lustradores trenquen tabús del sexe i el plaer femení

María Hesse i Lyona publiquen dos llibres il·lustrats que tracten temes com l'educació sexual i la masturbació

Anna Abella

Dues il·lustradores trenquen tabús del sexe i el plaer femení

Aquesta setmana es coneixia la notícia que les escoles catalanes impartiran educació afectivosexual des dels tres anys, precisament una de les (moltes) necessitats sobre les quals incideixen les il·lustradores María Hesse i Lyona en els seus nous i respectius treballs, ‘El placer’ (Lumen) i ‘Sex ¡oh!’ (Random Comics), en què trenquen els tabús encoratjats «per la societat heteropatriarcal» que envolten la sexualitat i el plaer femení, remarquen la importància de parlar de sexe amb naturalitat en família i amb la parella i rebutgen estereotips que distingeixen les dones entre «porques o estretes i frígides».

Si aquesta educació «no es limita a la prevenció de l’embaràs i de les malalties de transmissió sexual i aprofundeix en el respecte i el coneixement mutu i la igualtat», coincideixen, evitarà que, com passa ara, els nens satisfacin la seva curiositat veient porno via internet, al qual accedeixen fàcilment. «Segons els estudis comencen a veure’l amb nou anys i si els seus primers ‘inputs’ sobre sexe són majoritàriament imatges agressives, masclistes, de submissió de la dona i que mostren la dona com a objecte creuran que aquest és el model, i és un model equivocat», lamenta Lyona, nom artístic de Marta Puig (Barcelona, 1979).  

El que va portar les dues autores a abocar sense complexos en aquests llibres, cadascuna amb el seu particular estil gràfic, reflexions íntimes i personals i dades mèdiques i històriques, va ser descobrir a través de missatges a les xarxes socials, on són molt actives, «que en ple segle XXI, a diferència del que creiem, queda molt camí per recórrer». 

Lyona, aquesta setmana en Barcelona / Ferran nadeu

A Hesse, sevillana d’adopció (1982) i autora de les biografies il·lustrades de Frida Kahlo i David Bowie, va ser la censura d’alguns dibuixos seus a Instagram (també li va passar a Lyona) el que va començar a obrir-li els ulls. «Eren dibuixos gens agressius ni explícits, una masturbació femenina, una noia que té el cor a la vulva... En canvi, no se censuren continguts amb missatges violents, sagnants o pornogràfics només perquè les noies porten biquini. Aquesta censura demostra una perspectiva masculina. D’altra banda, les xarxes també et permeten ser un altaveu i enviar missatges que ajudin a canviar els rols masclistes».   

A Lyona li van regalar un vibrador. «Ho vaig compartir a les xarxes i vaig començar a rebre missatges de dones preguntant ‘però, ¿tu et masturbes?’ ‘¿el pots fer servir si tens parella?’ ‘¿això m’ajudarà a tenir un orgasme?’. Moltes no havien tingut mai cap orgasme». I mentre alguns homes li agraïen el llibre «perquè els havia ajudat a veure les seves parelles amb uns altres ulls i a tenir una relació millor», d’altres l’anomenaven «feminazi» i li enviaven amenaces. «La culpa no és dels homes sinó del sistema heteropatriarcal que des de petits els inculca el missatge que han de ser molt mascles i dominar les dones», denúncia Lyona, que ja treballa en la il·lustració d’un llibre sobre la sexualitat dirigit a la infància. 

Dople pàgina de ‘Sex ¡oh!’ / lyona

«És aquesta societat la que ha tingut afany per prohibir el plaer femení. No és casualitat. Si a una dona li treus l’opció de sentir plaer per si mateixa, se l’anul·la i se la fa dependre de l’home per sentir-lo –assegura–. El plaer ens dona poder: l’orgasme origina hormones, la dopamina i l’oxitocina, que ens fan sensació de benestar, seguretat, força, felicitat..., i aquesta llibertat i fortalesa de la dona no ha interessat l’heteropatriarcat». 

«Moltes religions –afegeix Hesse– han censurat el plaer i la sexualitat de la dona i per això moltes dones ho han vist com una cosa negativa. Per exemple, les primeres vegades que es masturben és per casualitat o accident: es toquen i veuen que els agrada. Als nois els deien que si es masturbaven es quedarien cecs, però a les noies no ens deien res perquè directament es considerava que nosaltres no fèiem això». 

Descobriment anatòmic

Lyona, que ha il·lustrat llibres com ‘La vida es corta y luego te mueres’ (amb David Pardo) i contes infantils com ‘Jo mataré monstres per tu’ (amb Santi Balmes) i ‘La revolta de Santa Jordina’ (amb David Fernàndez), comparteix la reflexió: «De petites sempre ens deien, ‘nena, no et toquis’. I et van reprimint. I al final resulta que no ens hem mirat amb un mirallet, que no sabem com estem fetes ni on és el clítoris, o què és. Ningú ens ha explicat com obtenir plaer. Tu mateixa has d’experimentar i conèixer-te tu mateixa per després poder-ho compartir amb la teva parella i poder-li dir què t’agrada i què no, perquè ells no ho poden saber si no els ho diem. També ells han sigut víctimes de la falta d’informació». 

Per això, recalquen les dues, «no s’ha de reduir tot a la penetració perquè el centre de plaer femení no és la vagina sinó el clítoris», i als llibres aporten dades com que no va ser fins a 1998, gràcies a la uròloga Helen O’Connell, que després d’estudiar cadàvers va descobrir que «el clítoris no és només el gland, sinó un òrgan de nou centímetres que envolta internament la vagina i té com uns braços».    

María Hesse, durant la seva recent visita a Barcelona / jordi cotrina

O que els primers «consoladors s’utilitzaven per ‘curar’ mèdicament les dones que patien histèria». «Durant molt temps es van vendre a botigues d’electrodomèstics, ¡era una cosa tan normalitzada que fins i tot portaven un adaptador per convertir-los en batedora!», somriu Lyona. Les dues il·lustradores celebren ara la normalització de l’ús de «joguines sexuals que permeten experimentar sols i en parella i que es venen en botigues que ja no són aquells ‘sex-shop’ foscos i sòrdids d’abans».    

De referents femenins i feministes no en falten a les dues obres: des de Cleòpatra i Mata-Hari Colette, Anaïs Nin o Simone de Beauvoir (‘El segon sexe’) i escriptores contemporànies com Virginie Despentes, Naomi Wolf (‘Vagina’), Eve Ensler (‘Els monòlegs de la vagina’). I no obliden que, tant per als homes com les dones, «el cervell és el màxim òrgan sexual». 

Novetats assagístiques

Aquesta ‘rentrée’, els llibres il·lustrats de Lyona i María Hesse comparteixen estanteria amb altres novetats assagístiques lligades al plaer i el sexe femenins. Bel Olid, autora de ‘Feminisme de butxaca’, publica ara ‘Follem? De què (no) parlem quan parlem de sexualitats’ (Bridge), on recorda els tabús que impedeixen disfrutar de relacions agradables incidint en el llast de la vergonya, la pornografia ‘mainstream’, els rols preestablerts i recomanant «desmuntar tot el que ens han ensenyat sobre què vol dir, com es fa i com no es fa el sexe». Olid no oblida temes com la diversitat de gènere i d’orientació sexual, la desmitificació del coit, la violència i l’educació sexual.    


També la periodista especialitzada en feminisme Marta Roqueta-Fernàndez explora en primera persona i de forma didàctica a ‘De la poma a la pantalla. Amor, sexe i desig a l’època digital’ (Pagès Editors / Milenio), què significa estimar, desitjar i viure el sexe a l’era dels mòbils, les tauletes i els ordinadors. 


D’altra banda, l’etnògrafa nord-americana Kristen Ghodsee investiga a ‘Por qué las mujeres disfrutan más del sexo bajo el socialismo’ (Capitán Swing) com el capitalisme perjudica les dones mentre el socialisme ideal, on aquestes tenen independència econòmica, millors condicions laborals i equilibri entre la feina i la vida personal, implica un sexe millor.