'Noche de bodas': Tex Avery, regat de sang

Fa dècades que la cultura pop fantasieja sobre la possibilitat que, una vegada avorrits de caçar animals, els rics i els aristòcrates es posin a caçar éssers humans. Per reincidir en aquesta idea ‘Noche de bodas’ s’infiltra en el clan Le Domas, hereus d’un imperi de jocs de taula que són proclius a rituals del tot grotescos i que, al principi de la pel·lícula, estan a punt d’admetre en el seu si un nou membre, per desmembrar-lo just després. Encara vestida de núvia, en concret, la Grace (Samara Weaving) es veu obligada a participar en una versió macabra del joc de l’amagatall en la qual ella és la presa i els seus nous parents polítics estan armats amb pistoles, ballestes i destrals.

Notícies relacionades

Set noves produccions en la temporada del Liceu

El retorn digital de ‘Sálvame’

Com és habitual en el cine de terror, doncs, ‘Noche de bodas’ equipara el subtext i el text i converteix la fortuna econòmica en un pacte literal amb el mal. Dit això, el cert és que els directors, Tyler Gillett i Matt Bettinelli-Olpin, no tenen res original o mínimament profund a dir sobre la depravació moral que comporten els diners. Prefereixen agafar aquesta idea i regar-la generosament de sang. I, en el procés, afegeixen interès a la cacera de dues maneres: d’una banda, aquí la víctima és massa càustica i resolutiva per exercir de xai sacrificat; de l’altra, els seus perseguidors són absolutament incompetents.

Gairebé cap d’aquests personatges arriba a ser desenvolupat més enllà de la seva imatge inicial, però per compensar les seves limitacions narratives ‘Nohce de bodas’ exhibeix grans dosis d’enginy visual i l’alegre anarquia d’un ‘cartoon’ de Tex Avery; bàsicament funciona com un encreuament entre la comèdia ‘slapstick’ i el cine ‘slasher’ dels 80, en el qual el ‘gore’ funciona com a rematada dels acudits. En tot cas, la pel·lícula en última instància es pren el geni prou seriosament per no faltar-li al respecte i alhora entén que bona part del seu atractiu es troba en el seu absurd i la seva ridiculesa.