Anar al contingut

LA MECA DELS PREMIS LITERARIS

El Nobel de literatura reneix després de la crisi per assetjament sexual i corrupció

L'Acadèmia Sueca ha reformat els seus estatuts intentant recuperar la confiança perduda després de l'escàndol

El dijous vinent es faran públics els guanyadors del guardó del 2019 i del 2018, quan no es va convocar

Elena Hevia

El Nobel de literatura reneix després de la crisi per assetjament sexual i corrupció

FREDRIK SANDBERG

¿Es pot sortir indemne d’un escàndol sideral com el de l’Acadèmia Sueca, l’organisme encarregat de la concessió del premi Nobel de literatura, quan la confiança general en la institució ha sigut perjudicada profundament? Els ingredients d’aquesta desfeta donarien per a diverses temporades d’una sèrie d’aquestes que tan bé facturen els nòrdics, un ‘Borgen’ literari, amb tràfic d’influències, filtració del guanyador per obtenir benefici a les cases d’apostes, agressions sexuals i fins i tot, violació..., qui vol més.

I és que aquesta trama a més de provocar una crisi ha minat seriosament la confiança popular en el premi, fins i tot després que hagin sigut adoptades una sèrie de mesures de cara a restaurar, i caldrà demostrar-ho, l’honorabilitat del guardó. Aquest serà, doncs, l’estrany any dels dos Nobels, el de l’any passat i el del 2019, que es faran públics el pròxim dijous 10 d’octubre. La decisió ha sigut també molt contestada perquè qui reculli el premi del 2018, ja per tota la vida quedarà vinculat a l’escàndol. Moltes veus, incloses les de l’exsecretària permanent durant l’escàndol, Sara Danius, que va cedir el seu càrrec interinament a Anders Olson i aquest a l’actual Mats Mall, van opinar que hagués sigut millor deixar el lloc buit en aquest palmarès com a recordatori «del que mai havia d’haver ocorregut». Arribat a aquest nivell, l’Acadèmia només pot remuntar.

Jean Claude Arnault, el 2011 / AT / HENRIK MONTGOMERY

Recapitulem. La punta de l’iceberg d’aquesta trama va ser l’acusació al francès resident a Estocolm Jean-Claude Arnault, marit de l’acadèmica i poeta Katarina Frostenson, d’assetjament sexual per part de 18 dones, a què cal sumar dues violacions, que finament l’han enviat a la presó. Arnault va ser, com ho ha sigut Weinstein a Hollywood, un home poderós que avalat per la seva dona, encarregada de les subvencions de l’Acadèmia, manejava indirectament bona part dels fons que requeien en l’influent centre cultural Forum, que ell mateix dirigia. I se sospita que, sol o en companyia d’acadèmics, va filtrar els noms dels guanyadors per lucrar-se amb això a les cases d’apostes. 

Però Arnault només va ser la primera fitxa del dòmino, la pudor evident que alguna cosa estava podrida al país nòrdic. El seu cas va precipitar la dimissió de diversos membres d’un total de 18 acadèmics, que d’una forma o una altra s’enfrontaven a algun conflicte d’interessos i es van mostrar solidaris amb Frostenson. El resultat va ser comptar amb menys dels 12 membres requerits per seleccionar un guanyador. Estava clar que havia arribat el moment de renovar en profunditat la institució que encarregada del Nobel de literatura des de 1901 ha passat bona part del segle segle XXI mantenint les seves antigues regles i una gran opacitat.

Canvi de regles

Perquè aquest procés de neteja a fons fos realment efectiu va haver d’intercedir-hi el rei Carles Gustau, una cosa inèdita, a fi de canviar un reglament en el qual els membres eren vitalicis sense possibilitat de renúncia. De fet, el nombre d’acadèmics ja s’havia reduït, de facto, perquè alguns d’ells van deixar d’acudir a les reunions en protesta per algunes de les decisions preses. La remodelació implica la renovació real dels càrrecs vacants sense que per això la mitjana d’edat –una de les crítiques més habituals respecte al planter de seleccionadors– s’hagi reduït, ja que el més jove dels acadèmics compta amb 50 anys i el més gran, amb 95. La gran esperança està, no obstant, en la inclusió d’un comitè de cinc experts independents, entre ells autors i crítics literaris, que participaran en el procés de selecció. Aquesta selecció prèvia dona un total de 200 noms, dels quals es designen cinc finalistes que romandran en secret sumaríssim fins que hagin transcorregut 50 anys.

La Fundació Nobel, encarregada de les finances i l’administració de totes les categories dels guardons, s’ha mostrat molt satisfeta amb els canvis. «Amb les reformes que s’han establert, l’Acadèmia té l’oportunitat no només de deixar enrere el 2018 sinó també de convertir-se en una organització que funcioni millor en el futur», va declarar en un comunicat.

Talent i gust 

¿Restauraran aquestes mesures la confiança? És difícil dir que sí perquè més enllà dels esdeveniments recents, històricament l’Acadèmia Sueca sempre s’ha deixat portar pel seu lema ‘snille och smak’, és a dir, talent i gust, dos criteris de difícil mesurament (especialment el del gust) que lamentablement han deixat a la cuneta a gegants avui indiscutibles com Ibsen, Tolstoi, Proust, Virginia Woolf, Borges, Nabokov, Conrad o Henry James i dignificat tremends pesats com Pearl S. Buck o el dramaturg José Echegaray a qui avui ningú recorda, al costat d’una llista d’autors amb renom en el seu moment però a qui la Història ha llançat a la paperera.

Però tot i que els errors en el passat hagin sigut grossos, el Nobel de literatura també ha actuat com a prescriptor d’escriptors que difícilment es coneixerien majoritàriament com el japonès Yasunari Kawabata, l’hebreu en llengua ídix Isaac Bashevis Singer o la poeta polonesa Wislawa Szymborska, sense anar més lluny. I en els últims temps (2015) també s’ha apreciat un intent d’aproximar-se als problemes més apressants del món premiant la periodista bielorussa Svetlana Aleksiévitx, cronista de l’extinta (però potser no tant) Unió Soviètica i autora del millor llibre sobre la tragèdia de Txernòbil, que ha servit als guionistes de la sèrie d’HBO com a substrat de la seva sèrie. I potser també en aquesta línia calgui interpretar el discutit guardó a Dylan o la democratització que suposa l’elecció de Kazuo Ishiguro el 2017, gran escriptor per descomptat, però ¿quin altre Nobel en el moment del seu anunci tenia tantes adaptacions cinematogràfiques com ell? La popularitat que en temps va ser verí per obtenir el premi major ja no sembla tant obstacle. Potser un d’aquests anys, finalment l’obté Murakami.    

Tornen les travesses 

De moment, només falten tres dies perquè es facin públics els guanyadors i, com sempre, en això no hi ha canvis, es disparen les travesses. Es dona per descomptat que hi haurà una guanyadora (o dos) i es tornarà a acusar el Nobel de plegar-se al signe dels temps oblidant que dels 114 premis atorgats tan sols 14 han recaigut en dones. Un altre debat és l’eurocentrisme galopant dels guardons, ja que 102 del total han anat a parar a idiomes europeus. En fi, que el Nobel de literatura mai posa d’acord als lectors. L’important és que encara continuï faci parlar al costat del de medicina, física, química, economia i el molt maltractat de la pau. Aquí el tenim per demostrar que la literatura potser no ens faci més humans, però continua sent el testimoni més fidel de la forma en què ho som.