Yann Tiersen: «Són estúpids els atacs a Greta Thunberg»

Tot i que el vam conèixer per les miniatures molt franceses del film ‘Amélie’ (2001), Yann Tiersen està per altres coses: músiques que apunten al poder de la natura, amb efectius orgànics i electrònics, com les del seu nou disc, ‘All’. El presenta aquest dimecres a l’Auditori del Fòrum.

¿A quin ‘tot’ es refereix en el títol del disc? ¿Al conjunt de la natura?

Respon a una mirada holística a la realitat, al món. ‘All’ és ‘tot’ en anglès, però també significa ‘altres’ en bretó, i ‘cosmos’ en alemany. Paraules que resumeixen el conjunt del disc.

El seu anterior disc, ‘Eusa’, es va inspirar en l’illa d’Ouessant, a l’extrem occidental de Bretanya, que també és present a ‘All’. Continua vivint allà, ¿oi?

Sí, vaig començar a anar allà fa 16 anys i hi estic instal·lat des de fa set. El disc surt d’aquest lloc i d’altres, com l’estació de Tempelhof, de Berlín, convertida en centre de refugiats sirians. El propòsit és reflectir la situació al món, tant la naturalesa com el comportament humà. El món no s’està morint, però nosaltres sí. Segur.

¿La natura li sembla més interessant que l’ésser humà?

L’ésser humà és una part de la natura. Ni més ni menys que això. La natura s’equilibra per si mateixa, però ens hem d’adonar que el món es mor, i que cal lluitar pel planeta.

En la seva música, ¿idealitza la natura?

No, la natura és dura, violenta... A Ouessant hi ha accidents mortals, però el prefereixo a altres llocs perquè reflecteix la realitat de la vida i la seva violència.

¿Segueix de prop el debat polític entorn del canvi climàtic?

Sí, sens dubte. És el capitalisme el que està fotent el planeta, i el que cal fer és fotre el capitalisme. Faria falta una revolució perquè el món sobrevisqués.

En països comunistes com l’URSS hi va haver algun desastre ecològic.

Bé, els diners i la pobresa són cosa del capitalisme. La Unió Soviètica no era comunisme. Era una caricatura.

¿Li cau bé Greta Thunberg?

Hi ha una polèmica tonta al seu voltant i són estúpids els atacs que rep. Però potser aquestes reaccions en contra seva ens haurien de fer despertar definitivament.

En la seva música es respiren avantpassats cèltics. Músics folks bretons com Alan Stivell o Gwendal, ¿van formar part de la seva educació musical?

No gaire, jo de més jove em vaig interessar sobretot per les músiques industrials. Però l’herència cultural és allà. I la llengua. Coses molt importants, que connecten la teva ment amb el medi natural.

Utilitza el bretó en algunes cançons. ¿El parla?

Sí, tot i que França l’ha reprimit històricament. Però cada llengua és una clau per entendre el món, la natura... Parlar bretó no és viatjar al passat, sinó participar d’una cosa tan orgànica com els arbres. A França això no s’entén: tot el que no sigui París es redueix a un reguitzell de grangers estúpids. No són capaços de veure les llengües minoritàries com el bretó com un tresor cultural.

Notícies relacionades

El #MeToo dels nens

Amb el peu esquerre

Fa l’efecte que se senti lluny de l’imaginari francès d’‘Amélie’.

Aquella banda sonora va ser molt important per a mi, però se situa lluny de la música que faig. No vull que se’m relacioni amb aquella estètica parisenca, perquè no és la meva. Em sento més a prop dels països celtes, com Gal·les, que de França.