L'OBC, en clau moderna

La temporada del’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) es va inaugurar divendres amb magnificència –i patrocinada per El Periódico de Catalunya–, amb l’estrena d’un encàrrec que marca caràcter al conjunt, el del segle XXI. Es tracta de‘Human brother, per a soprano i orquestra’, de Ferran Cruixent, una estrena absoluta que en mitja hora condensa el llenguatge del seu autor en qui es barreja l’escriptura convencional amb la intel·ligència artificial, ja que conté frases i melodies generades per ordinador. La seva font d’inspiració és el text ‘Prayer for the human brother’ del mateix compositor, que la defineix en un discurs previ a l’audició com «una oda a la física quàntica. Tot col·lapsa en una sola realitat. Una pregària per al germà humà».

Notícies relacionades

Quan el cantant parla en anglès en el concert

Ian de la Rosa, director de cinema: «Cal dir-ho més: ser trans és realment meravellós»

Amb Kazushi Ono al podi, l’OBC, motivada i implicada, va fer seva la proposta de Cruixent amb energia i dedicació, comptant amb la soprano Ilona Krzywicka com a solista, qui va dominar sense problemes una partitura que demanava una veu més dramàtica, veient-se, a més, obligada a cantar amb amplificació davant de la desbordant massa sonora. Juntament amb delicades vocalitzacions, la solista proclama el seu missatge sobre una base sonora sempre canviant i nova, amb onades d’ímpetu barrejades amb paisatges sonors atmosfèrics.

La moderna espiritualitat de l’obra va calçar bé amb el monumental ‘Rèquiem alemany’ de Brahms que va arribar a la segona part, en el qual es van unir a la soprano el connotat baríton Dietrich Henschel, de cant tan efectiu com rovellat, i un Orfeó Català molt ben equilibrat, matisat i flexible, amb les cordes agudes a punt. L’OBC estava a la seva salsa, amb un Ono que va optar per passatges de profunda tendresa més que per accents fúnebres, una opció que sempre agrada tot i que la pregària de difunts es transformi en espectacle. Es van veure les costures en el fugat del tercer moviment, en el qual la concertació va estar al límit, mentre que Ilona Krzywicka va poder desplegar, ja sense micro, el seu cant elegant i de timbre de vellut.