Anar al contingut

'CONVERSES LITERÀRIES'

Les reines de Formentor

Les jornades culturals mallorquines han gravitat al voltant de les veteranes Annie Ernaux i Ida Vitale

Elena Hevia

Les reines de Formentor

CATI CLADERA

Tenen poc en comú. Una, novel·lista francesa, Annie Ernaux, va sorgir de les cendres del ‘nouveau roman’ per contar-se i analitzar-se a si mateixa sense cap pietat a les seves novel·les. L’altra, Ida Vitale, poeta uruguaiana, es va impregnar de les avantguardes i de l’amor a la naturalesa amanint-ho amb un humor resignat. Totes dues, malgrat les seves diferències, han regnat a Formentor, l’enclavament més literari de Mallorca, aquest cap de setmana, en el qual s’han celebrat les ‘Converses literàries’, que han reunit una quarantena d’autors, amb la francesa al capdavant, una mica desconcertada pel bany de reconeixement i multituds que ha suposat ser la guanyadora del premi Formentor 2019  i la primera dona que es corona en la segona etapa del guardó.  A Ernaux, de 79 anys, la va acompanyar l’admiració general. «El premi certifica que ha arribat el moment d’Annie Ernaux, que és ara quan els seus llibres estan adquirint una gran coincidència amb el lector i crec que marcar aquest camí és el que ha de fer un premi», va valorar Basilio Baltasar, timoner de la trobada. Una conjunció que es ratifica quan Ernaux, sense saber que es trobaria amb Manuel Vilas en aquestes jornades, diu tenir ‘Ordesa’, acabada de traduir al francès, entre les seves millors lectures de l’any.

A Vitale, 95 sorprenents anys, la van acompanyar les rialles còmplices que despertaven els seus encertadíssims i enginyosos comentaris, acompanyats d’una fortalesa física sobrenatural que li va permetre ser una de les últimes a retirar-se de les improvisades tertúlies nocturnes molt avançada la nit. La poeta ha sigut premi Cervantes 2019, però no és per això pel que ha sigut convidada a Formentor. L’any passat també va rebre el premi de la FIL de Guadalajara, Mèxic, el festival literari més poderós de l’àmbit castellà i des de l’any passat qui guanya allà obté la bonificació de visitar la trobada mallorquina. I viceversa, Annie Ernaux serà una de les convidades de la FIL a començaments de desembre.  

Internacionalització creixent 

Es consolida, doncs, el caràcter internacional d’un premi que ja va per la novena edició i els jurats del qual s’han reunit en els últims anys a Buenos Aires, Ciutat de Mèxic i Roma i té l’honor de tenir a la llista dels seus últims guardonats algun autor (o autora) que en un futur pròxim podria guanyar el Nobel.

El tema de les ‘Converses’ ,’Monstres, bèsties i alienígenes’, ha permès als escriptors englobar, sota la idea dels límits entre homes i bèsties, les relectures de la fantasia popular i les invencions de la fantasia i el cultiu de l’estrany a autors com Imma Monsó, Biel Mesquida, Elisa Victoria, Cristina Morales, Rafel Nadal, José Ovejero, Fèlix Riera, José Enrique Ruiz-Domenech, Félix de Azúa, Edurne Portela, Laurence Debray i Alberto Manguel. Les interpretacions van traspassar els límits del convencional i van avivar el debat amb el públic, especialment amb la intervenció de l’escriptora libanesa Joumana Haddad, que, apuntalant-se en la lectura de ‘La metamorfosi’, de Kafka, va declarar haver-se sentit un insecte com a dona, com a ciutadana d’un país que només ha conegut en guerra i com a integrant d’una família pobra. 

Els 50 anys del segell Anagrama, que es compleixen aquest any, també van tenir la seva parcel·la en la trobada, que es va presentar a manera d’envelat de circ sota el títol de ‘Les feres d’Anagrama’ (a saber, Marcos Giralt Torrente, Jordi Gracia, Sara Mesa i Marta Sanz), capitanejades pel mateix editor, Jorge Herralde, que va ser disseccionat per Gracia a partir del seu llibre ‘Por orden alfabético’. Els seus autors van convocar alguns monstres literaris, però ningú es va revelar tan ‘ferotge’, en el sentit més intens del terme, que el mateix editor.