'Blinded by the light (Cegado por la luz)': donem les gràcies a Springsteen

La nova pel·lícula de Gurinder Chadha conta la mateixa història arquetípica que al seu dia van contar títols com ‘Rebel sense causa’ o ‘Footlose’, en el seu cas a través d’un noi anglès d’origen pakistanès que troba la seva identitat gràcies a la música de Bruce Springsteen. Per fer-ho combina un to discretament realista amb explosions de pura fantasia en forma de números musicals, que majoritàriament resulten increïblement cursis, però que capturen a la perfecció i sense condescendència o cinisme el tipus d’eufòria que només un adolescent és capaç de sentir a l’escoltar música.

En el procés, deixa clara la seva intenció de reconfortar tant sí com no; tot i que toca assumptes com el racisme, els efectes destructius del thatcherisme i el conflicte entre el tradicionalisme i l’adaptació, en última instància defensa que no hi ha res que no pugui remeiar-se amb una cançó de The Boss, i per a això recorre a personatges caricaturescos i conflictes emocionals tan profunds com els d’un serial matutí. Però Chadha compensa la simplicitat i la falta de subtilesa –també el menyspreu per la poesia i la bellesa malenconiosa que les lletres de Springsteen, tampoc precisament subtils, sí que tenen– a base de contagiosa alegria i de fe en el poder de l’art per proporcionar-nos la llibertat.