'Ghostland': perversió i depravació

Pascal Laugier va marcar la línia a seguir en el cine francès de terror de fa una dècada amb 'Martyrs', però des d’aleshores, absorbit per la força tel·lúrica d’aquella pel·lícula incòmoda com poques, al realitzador li està costant moltíssim trobar el seu lloc en el gènere. 'Ghostland', parlada en anglès, aparentment més banal en tot, és una bona prova d’això: l’excitant punt de partida no es correspon amb un desenvolupament a l’altura de les circumstàncies.

Notícies relacionades

Pascal Laugier: «Vivim temps catastròfics a nivell d'ideologia»

La facturació de la música en directe es quadruplica en 10 anys

Laugier continua tenint bones idees. Aquí, com en la seva anterior producció canadenc, 'El hombre de las sombras’, estrenada malament i d’amagatotis, sembla sotmetre’s als designis d’un sistema de producció que no controla i que interfereix massa en la seva idea del que hauria de ser el cine d’horror i sobre l’horror.

L’arrencada ens situa en aquests dominis de perversió i depravació difícils d’igualar, amb una dona i les seves dues filles assetjades i violentades per dos individus al vell casalot on acaben d’instal·lar-se: decorat i personatges per reeditar els temors més atàvics i insondables. Però el que segueix a continuació, entre la realitat i el malson, sacrifica l’atmosfera torbadora per uns quants cops d’efecte i unes explicacions massa evidents del que estava millor en el terreny del suggeriment.