Mor el músic de culte Daniel Johnston als 58 anys

El cantautor pop i rock de culte Daniel Johnston, cèlebre per les seves cançons naïf i ressonants sobre l’amor, ha mort als 58 anys. Segons ha explicat la seva família, Johnston es recuperava d’una insuficiència renal quan va morir a causa d’una aturada cardíaca.

Nascut a Sacramento (Califòrnia) el 1961, Johnston va patir durant gairebé tota la seva vida adulta greus problemes físics i mentals. Va ser diagnosticat de trastorn bipolar i esquizofrènia. A més, va patir diabetis, infeccions de ronyó i hidrocefàlia. Malgrat tot això, va continuar obrint-se camí en la composició i creant temes icònics.

Johnston va reunir un arsenal de grans cançons pop desafinades, amb notes més espaiades del compte, o notes que falten, en les quals cantava amb veu tremolosa sobre l’amor (sobretot, el no correspost) i la vida. En clàssics de la talla de ‘Life in vain’, ‘True love will find you in the end’ o ‘Walking the cow’, va resumir sentiments complexos en poques paraules.

El seu primer àlbum, ‘Songs of pain’, va aparèixer el 1981, però va ser ‘Hi, how are you’, de 1983, el que va començar realment a fer-lo famós. Ja als 90, el culte al seu voltant va facilitar la seva entrada a Atlantic, però només va durar un disc en l’entorn multinacional: ‘Fun’, de 1994. El seu últim àlbum, ‘Space ducks’, havia aparegut el 2012.

Ell mateix solia encarregar-se de dibuixar les portades dels seus discos, de traç simplista però recargolat. La seva habilitat amb els llapis li va valer, el 2006, un buit en la Biennal del Museu Whitney de Nova York. El 2012 es va poder veure a Barcelona, a l’Espai Cultural Caja Madrid, l’exposició ‘Visions simbòliques. Una mirada a l’univers de Daniel Johnston’, basada en el tresor personal reunit pel seu antic mànager Jeff Tartakov. Explicava així a EL PERIÓDICO com va aconseguir moltes de les obres: «A mitjans dels 90, Daniel feia viatges a Austin per visitar botigues de discos i sovint canviava dibuixos per crèdit a la botiga. Jo anava darrere d’ell i comprava a la botiga aquests dibuixos».

Favorit de molts grans

L’ombra de Johnston va ser allargada i àmplia. Amb la cruesa i ressonància dels seus temes, Johnston es va guanyar, per exemple, l’admiració de Kurt Cobain, que va vestir una samarreta de l’àlbum ‘Hi, how are you’ en els MTV Video Music Awards de 1992. Aquell mateix any, el Ballet de l’Òpera de Lió va representar una peça de 25 minuts basada en el disc de Johnston ‘Yip/Jump music’.

Notícies relacionades

Documentals valuosos

Daniel Johnston: "Tocar és divertit, però a vegades em fa por"

El 2004, el disc ‘Discovered, covered: The late great Daniel Johnston’ va recollir versions dels seus temes a càrrec de Teenage Fanclub & Jad Fair, The Flaming Lips, Eels, Bright Eyes, Beck i M. Ward. Aquest últim també va versionar un tema seu, ‘Sweetheart’, al seu disc ‘A wasteland companion’ del 2012. Fa tres anys, Lana Del Rei va versionar ‘Some things last a long time’ per a un curt de quinze minuts sobre l’artista.

Una de les millors maneres de conèixer la seva història i fins i tot viure-la des de dins és el documental ‘The devil and Daniel Johnston’, dirigit el 2005 per Jeff Feuerzeig. Va ser la pel·lícula que es va projectar abans dels seus cinc concerts de comiat de tardor del 2017, en els quals va tenirJeff Tweedy i Built To Spill com a banda d’acompanyament.