Anar al contingut

ESTRENA D'UN VIDEOCLIP

Niño de Elche i Los Planetas converteixen 'Els segadors' en un himne proletari i antinacionalista

'Canción para los obreros de Seat' és la nova cançó del projecte Fuerza nova, amb un primer àlbum homònim que sortirà a la venda el Dia de la Hispanitat

Ramón Vendrell

Guy Debord, el gran situacionista, va compilar entre finals de la dècada de 1970 i principis de la de 1980 un cançoner popular que retrata l’anomenada transició espanyola des del punt de vista dels seus principals exclosos, això és, l’obrerisme radical, principalment la facció anarquista. Va compilar o va inventar, que mai se sap amb l’autor de ‘La sociedad del espectáculo’ entre el seu gust per despistar i els cursos subterranis pels quals va circular almenys part de la seva obra. El cas és que Fuerza nueva, aliança entre Niño de Elche i Los Planetas, ha gravat una d’aquestes tonades, ‘Canción para los obreros de Seat que están presos en Segovia’, amb el títol abreujat a ‘Canción para los obreros de Seat’.

Es tracta, s’informa al final del videoclip que EL PERIÓDICO DE CATALUNYA estrena en exclusiva, d’un anònim recollit per Debord a Barcelona i que estaria dedicat a «un grup de cinc proletaris que durant un temps es va dir Exèrcit Revolucionari d’Ajuda als Treballadors, dedicat a expropiar empreses i bancs per ajudar els vaguistes i aturats. L’himne d’‘Els segadors’ hi apareix alliberat del pes retrògrad del catalanisme, servint a una causa molt millor. L’interès posat en les armes, repetit constantment en forma de tornada, mereix una especial atenció.

Altres armes

Bé, les armes ja tenen una presència significativa en la lletra d’‘Els segadors’, escrita per Emili Guanyavents el 1899. Però aquí acaben les similituds entre l’himne oficial de Catalunya des de 1993 i el seu revers proletari i antinacionalista. Niño de Elche canta com xaman flamenc sobre un amenaçador magma de rock versos de l’estil: «Barcelona, gran ciudad / que el mundo vio tan honrada, / tienes tantos funcionarios / para prender a tus proletarios» o «Perdidas van tus conquistas en manos catalanistas / al servicio del Estado / y del Fomento del Trabajo».

En un moment del videoclip, fet pel cineasta Andrés Duque (autor del documental ‘Carelia: internacional con monumento’, entre altres pel·lícules), mentre Niño de Elche canta «Dónde están los mejores? / ¿Dónde están tus defensores?», apareix una imatge d’un tatuatge del rostre de Carles Puigdemont (els cossos tatuats són el leitmotiv del videoclip).

La falç es transforma en pistola en la tornada («¡Con la pistola! / ¡Con la pistola, hermanos proletarios! / ¡Con la pistola! / ¡Con la pistola, hermanos proletarios!»), i després venen els canons, en una estrofa que estableix una rima amb la força que van adquirir les barriades com a idea revolucionària després del 15-M: «Destruyamos todas las prisiones / y que apunten bien los cañones / de la gente de los barrios, / de la Seat, los portuarios».

A plens pulmons

Fuerza nueva (sí, amb ena minúscula) va néixer amb la intenció de fer «¡himnos! ¡Canciones de amor! ¡Eficaces estribillos! ¡Todo lo que seamos capaces de cantar juntos y a pleno pulmón!», escriu l’artista i curador Pedro G. Romero, autor així mateix de les necessàries exegesis de les peces de Fuerza nueva. El projecte va, segueix, de «recuperar» la tradició, «un territori fronterer i de lluites de banderes». En plata: Fuerza nueva rescata de les mans conservadores en què han acabat himnes que en origen no tenien res de conservadors, o versions subversives d’aquests himnes.

Fins al moment s’han publicat a internet, amb els seus respectius videoclips a càrrec d’Andrés Duque, ‘La cruz’, ‘Santo Dios’ i ‘Los campanilleros’. També, en format físic de senzill de vinil, ‘Una, grande y libre’, aquesta original de Fuerza nueva, amb ‘La canción de los gitanos’, una adaptació del ‘Gelem, Gelem’, a la cara B.  

L’àlbum ‘Fuerza nueva’ sortirà a la venda el 12 d’octubre, Dia de la Hispanitat, un dia molt indicat per a un disc que contindrà entre les seves nou cançons una versió de ‘El novio de la muerte’. Tot l’art del projecte és de Javier Aramburu, company de Los Planetas des dels llunyans temps del disc ‘Super 8’.