Joan Chamorro, el mestre que enganxa els nens al jazz

La Sant Andreu Jazz Band va sorgir fa 13 anys gràcies a l’impuls d’unmúsic i mestre visionari: Joan Chamorro. Sota la seva ala han crescut destacats talents que ja volen sols, comAndrea Motis, Rita Payés, Eva Fernández, Magalí Datzira i Marc Martín. I avui continua produint magnífics músics, com ara la violinista i cantant Èlia Bastida, que aviat volarà en solitari. ¿El secret? Els seus alumnes s’aproximen a la música, i en particular al jazz, amb naturalitat. Pressió, la mínima, o més ben dit, la que es posen ells mateixos. «Tinc una mentalitat zen, soc vegetarià i intento veure-ho tot des del costat positiu», explica Chamorro a casa seva, on estan assajant algunes de les peces que la seva banda, formada per joves d’entre 7 i 21 anys, oferiràamb el gran saxo tenor Scott Hamiltonaquest cap de setmana en la sisena edició del festival Jazzing Sant Andreu, que va començar aquest dijous.

«Tots els membres de la banda han començat igual: escoltant estàndards i practicant, una cosa que ha anat paral·lela a l’aprenentatge d’una tècnica». Així ho està fent l’Hugo, un noi espavilat que s’ha enganxat al trombó. «El jazz és un llenguatge, només escoltant-lo un se n’impregna. Per exemple, Alba Armengou va començar amb mi tocant i escoltant temes com ‘Sentimental mood’ quan tenia 6 o 7 anys». Com ella, ningú va arribar al grup enamorat del jazz, però a poc a poc, sense pressionar-los,a còpia d’escoltar John Coltrane o Tommy Flanagan, han anat descobrint tot un univers de cadències, ritmes i colors.

«Aquí un no estudia música perquè toca o per passar exàmens, sinó per disfrutar. Quan a un li agrada alguna cosa, fins i tot disfruta amb l’esforç, i per això intenta anar més enllà», diu Chamorro. N’hi ha prou amb veure les ganes que posen tots durant l’assaig, com semprea l’estreta i allargada casa de Sant Andreu del mestre, en el que va ser el seu antic saló, completament insonoritzat. Estar apinyats no és inconvenient per treballar a fons el repertori d’aquest pròxim concert. Chamorro no cobra per les classes als membres de la Sant Andreu Jazz Band; a canvi, els seus alumnes tampoc reben diners per les actuacions. Els beneficis serveixen per finançar els discos, que ja en són molts com demostren les nombroses portades de CD que estan penjades a la sala d’assajos.

Reclamat

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

Veient l’interès i ganes que tots posen en l’assaig, és fàcil entendre el seu sistema. Se’ls veu supermotivats, atents al més mínim senyal. Hiperconnectats. «El que mola d’aquí és que de vegades t’adones que els altres porten el tema més ben après que tu i surts amb ganes d’anar a casa i estudiar més», reconeix un d’ells. Chamorro insisteix que el truc consisteix a «disfrutar de l’estudi, de ficar-te en el so com si anessis a meditar, de concentrar-te només en el so». Al cap i a la fi, només respirant amb la música un pot emocionar-se. «Si la Sant Andreu Jazz Band posa la pell de gallina és perquè vivim el jazz profundament, i no només en els concerts. ¡S’ha de disfrutar de cada moment, dels assajos també!». No sempre és fàcil, és clar. Però el de dilluns passat sonava de meravella amb ‘You go to my head’ en la veu de la violinista Èlia Bastida, acompanyada de piano, contrabaix, bateria i saxos endollats al màxim.

L’Hugo, un dels benjamins, que comença a fer alguna incursió amb la banda, va començar a tocar el trombó fa només quatre mesos i apunta maneres no només amb aquest instrument, també amb la veu. «Sempre els animo a tots a cantar, tot i que fins ara solen cantar més les noies», admet Chamorro. El seu sistema és reclamat arreu del món. Tant, que aquest any, el seu festival Jazzing Sant Andreu inclou per primera vegada un campus internacional per a professors i joves que vulguin conèixer una metodologia més que provada. I, si no, que ho preguntin als gairebé 60 músics que en aquests 13 anys de vida han après a estimar el jazz amb la seva ‘big band’.