William Friedkin: "Vaig fer 'L'exorcista' empès per unes forces superiors a mi"

S’ha dit mil vegades i és la pura veritat: 'L’exorcista'és una de les pel·lícules més aterridores de la història del cine. Quan es va estrenar el 1973, molts dels qui van anar a veure-la van patir nàusees i desmais; alguns dels cines que la projectaven van contractar ambulàncies per poder respondre davant de qualsevol emergència; d’altres repartien bosses per vomitar entre els espectadors. És, a més, l’única pel·lícula que la mare de Tarantino li va prohibir anar a veure al cine malgrat que segons el seu director, William Friedkin, no va ser concebuda com un relat de terror sinó com “una reflexió sobre el misteri de la fe”.

Ho explica ell mateix al documental 'Leap of faith', presentat aquest dimecres fora de competició a la Mostra de Venècia. Dirigit per Alexandre O. Philippe –la pel·lícula més famosa del qual, '78/52' (2017), analitzava la mítica escena de la dutxa de 'Psicosi' (1960)–, essencialment és una llarga entrevista en què, amb el suport de fragments no només de la seva obra mestra sinó també d’altres pel·lícules seves –'French connection' (1971), 'Carga maldita' (1977)– i alienes -'Ordet' (1955), 'Hiroshima mon amour' (1959)–, Friedkin duu a terme una anàlisi exhaustiva del procés de producció de la pel·lícula.

Creu i vagina

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

Al llarg del metratge, Friedkin explica que William Peter Blatty, guionista de 'L’exorcista' i escriptor de la novel·la original, li va oferir donar-li tots els diners que n’obtingués a canvi que el deixés interpretar el paper del pare Karras, que finalment va anar a parar aJason Miller; també recorda com, abans d’una escena, va bufetejar un dels seus actors per obtenir l’emoció que necessitava, i analitza moments icònics de la pel·lícula com l’escena de la masturbació –com la defineix ell mateix, “l’única de la història del cine en què una creu i una vagina apareixen junts”. Assaboreix el so que emeten les seves paraules al sortir-li de la boca, disfrutant de les anècdotes que explica com si fos la primera vegada que ho fa, encara que, per descomptat, no ho és. De fet, bona part d’aquestes ja apareixen al documental 'Friedkin sin censuras’ (2018), que va presentar en aquest mateix festival l’any passat; és un cineasta formidable, però se li dona encara millor promocionar-se a si mateix.

Al llarg de 'Leap of faith', el mestre també insisteix en què si ‘L’exorcista’ va resultar ser un triomf artístic tan gran és perquè, durant tot el seu procés de producció, ell es va sentir imbuït del que Fritz Lang anomenava “la seguretat somnàmbula”,una incapacitat gairebé sobrenatural per prendre decisions equivocades. “Sempre he pensat que la vaig fer empès per unes forces superiors a mi”. ¿Com no ha de fer por una pel·lícula nascuda d’aquesta manera?