30 nov 2020

Anar al contingut

DANSA

La Top 10-Marianela Núñez encapçala una gala d'antologia al Liceu

Valèria Gaillard

La Top 10-Marianela Núñez encapçala una gala d'antologia al Liceu

ALVARO MONGE

Ja s’ha convertit en imprescindible, a finals d’agost, la cita amb la millor dansa clàssica gràcies a l’IBStage, que organitza després d’acabar el curset d’estiu dues gales al Gran Teatre del Liceu amb estrelles de nivell internacional. Aquest any, en la funció de dissabte passat, debutava l’argentina Marianela Núñez, solista del Royal Ballet des del 2002. Amb 37 anys va ballar en plena maduresa de facultats, radiant, dues peces que domina: un extracte de Giselle, que va imprimir un caràcter hipnòtic amb la seva sola presència, i El Corsario, on va lluir la seva famosa tècnica, que sempre dota de sentit interpretatiu. En totes dues anava acompanyada de Kim Kimin, principal del Mariinsky i que, amb els seus salts inaudits de quatre segons en l’aire, va contribuir a ser la parella més ovacionada de la nit.

Comunicativa, enèrgica, precisa, Anastasia Limenko, a l’IBStage per quarta vegada, va ser una riallera i potent Esmeralda juntament amb un brillant Julian McKay, sens dubte una altra de les parelles que va aixecar més admiració entre el públic, que també es va deixar seduir per Oksana Skorik, principal del Mariinsky, la interpretació de la qual de ‘La mort del cigne’ va constituir un dels moments àlgids de la vetllada.

És el primer any que la Gala s’obre a altres estils: amb El último encuentro, de Ricardo Cue, va esclatar la sensualitat i el nervi de la dansa espanyola amb Sergio Bernal, primer ballarí del Ballet Nacional d’Espanya i Miriam Mendoza, solista de la companyia. D’altra banda, Luisa María Arias, de la CND, va aportar el toc contemporani amb una peça de Duato, #NoMe, que després de Giselle, va suposar una ruptura brusca de llenguatge, suggeridor i fugaç.

Diversificada, però també delimitant sàviament el temps dedicat als alumnes de l’IBStage –com sempre, tendres i formidables–, la Gala incloïa una altra sorpresa: un avenç de les Simfonies de Beethoven que el Ballet de Catalunya està preparant amb un equip renovat i que estrenarà al febrer. Amb uns ballarins joveníssims però talentosos i Alexandra Urcia de solista, van ballar dues peces de Lorenzo Misuri i Leo Sorribes. Desvinculada ja del Centre Cultural Terrassa després del conflicte laboral que va dividir la companyia al maig, el BC va demostrar que continua actiu i que té corda per a estona.

Temes: Liceu Dansa