Anar al contingut

FESTIVAL FOTOGRÀFIC

L'esperpent turístic barceloní arriba a la meca del fotoperiodisme

Tomàs Abella exhibeix a Visa pour l'Image, a Perpinyà, les seves imatges sobre els efectes del turisme de masses a la ciutat

Mauricio Bernal

L'esperpent turístic barceloní arriba a la meca del fotoperiodisme

TOM S ABELLA

Potser només era qüestió de temps que la massificació turística de Barcelona acabés sent tema del festival de fotoperiodisme més important del món. El moment ha arribat: el projecte que va emprendre fa cinc anys el fotògraf barceloní Tomàs Abella –que va emprendre, de fet, quan es va veure ell mateix atropellat pel caos: l’edifici de Gràcia on ha viscut 35 anys es va omplir de pisos turístics– formarà part de les Soirées de Projections que el Festival Internacional Visa pour l’Image reserva per als temes de rotunda actualitat. Passen coses al món i les documenten els fotògrafs; exposen, els que passen la tria, a Perpinyà. El festival ha decidit que a Barcelona passa una cosa substancial.

Abella ha prestat especial atenció a l’impacte del fenomen sobre els veïns d’una ciutat petita

“Semblava un fenomen imparable, així que vaig decidir posar-m’hi en profunditat per documentar-lo i analitzar-lo", explica Abella, fotògraf 'freelance' amb passat de reporter gràfic a 'L’Observador' i el 'Diari de Barcelona', un rodamon entre els treballs del qual figuren la caiguda de la revolució sandinista, el declivi de la guerrilla salvadorenca i els estralls de l’huracà 'Mitch' a Nicaragua. 'I love Barcelona. Turisme de masses’ suposa la seva segona participació en el festival després d’exposar el seu treball sobre la immigració a Espanya fa tres lustres, el 2004. Tot i que es tracta, i així ho reconeix, d’un projecte en marxa ("és un fenomen actiu i estic atent a la seva evolució"), Abella ha donat per acabada la "fase essencial" per passar a la de divulgació. Perpinyà sembla l’escenari ideal per començar.

Abella, fotografiat al passeig de Sant Joan de Barcelona. / ELISENDA PONS

Abella posa en imatges els problemes que el barceloní mitjà reconeix com a rutinaris: la invasió de l’espai públic, el soroll, la desaparició dels comerços tradicionals i la gentrificació. "El meu plantejament és –explica– l’impacte que té el turisme de masses en els veïns d’una ciutat tan petita com la nostra". La seva visió de les coses, com a veí afectat i fotògraf que documenta el fenomen, és qualsevol cosa menys complaent. "Crec que es tracta d’un problema de salut pública. Els creuers contaminen el medi ambient, augmenta el trànsit rodat per l’excés d’autobusos, autocars, vehicles de lloguer... Hi ha problemes de soroll que generen estrès, els veïns són expulsats del barri per construir hotels, hi pul·lulen els pisos turístics, tanquen els comerços de sempre, l’entorn canvia constantment, el carrer està pres per patinets... És de salut pública perquè tot això li crea al veí una gran angoixa. Acabes sent una atracció més". Abella remarca que totes les imatges han sigut fetes a l’espai públic, perquè, diu, "un dels fenòmens associats al turisme de masses és l’ocupació de l’espai públic".

Uns noucasats posen amb la Sagrada Família darrere / TOMÁS ABELLA

Imatges familiars

Qualsevol barceloní amb un mínim de temps a la ciutat trobarà familiars les imatges d’Abella: hordes aquí i allà, comiats de soltera amb la corresponent parafernàlia, mojitos a la platja, ridiculesa turística impúdica i esperpèntica. Però, com ja es va dir, hi ha una atenció especial al veí: la senyora gran que intenta obrir-se pas entre una selva de feréstecs, la dona amb el cotxet abocada a salvar una barrera d’autocars per creuar el carrer, el senyor gran estupefacte davant una clara agressió amb floret de ‘selfie’. Hi ha fotografies fetes per reflectir l’embafament dels barcelonins –de manifestacions contra el turisme, per exemple–, i fotos que retraten la misèria dels que estan al marge del tiberi –de gent remenant les escombraries, per exemple. "Al principi va començar com un divertiment. Després, quan assistia a desnonaments de gent que havia de deixar el seu pis perquè li pujaven un 400% el lloguer, el divertiment es va convertir en enuig. I hi va haver una tercera fase, la de la por, perquè vaig descobrir que en algunes zones es palpa un ambient agressiu, la sensació que pot passar qualsevol cosa en qualsevol moment".

Una dona en cadira de rodes i la seva acompanyanta, atrapades en un embús de turistes al mercat de la Boqueria, a Barcelona / TOMÀS ABELLA

Les seves fotografies reflecteixen la realitat als districtes més perjudicats: Gràcia, Sants-Montjuïc, Ciutat Vella i l’Eixample

Les fotos d’Abella reflecteixen la situació d’aquells districtes potser més perjudicats pel turisme: Ciutat Vella, Eixample, Gràcia i Sants-Montjuïc. Com a projecte té el segell personal, ja ho diu la seva condició d’empresa de llarg alè, i el fet que li ha dedicat tot el temps lliure que li deixaven altres treballs; però més que res, que Abella és una víctima més del fenomen. "Tinc la sort de tenir una renda antiga, però estic boig per anar-me’n", diu, amb una cara que, fotografiada, podria formar part de la mostra. L’entrevista té lloc a mitjans d’agost, quan Abella ha passat prou dies a la ciutat com per sentir en la seva versió urgent la necessitat d’escapar a la muntanya; tenint en compte que amenaçaven les festes de Gràcia, de tocar el dos. "El meu barri, el meu carrer, el meu edifici, tot ha canviat. De 12 pisos que hi ha a la finca ara 10 són de població flotant. No conec els meus veïns. El 2017 van arribar 30 milions de turistes a Barcelona. ¿Quin és el límit? Molts barris s’han tornat inhabitables. No estic en contra del turisme, m’agrada viatjar, m’agrada que em visitin i coneguin la meva ciutat, però estem parlant d’una altra cosa".

Iemen, Iraq, Veneçuela...

Visa pour l’Image no és cap altra cosa que el principal altaveu de l’actualitat fotografiada: que la massificació turística barcelonina s’exhibeixi a Perpinyà n’és almenys un símptoma. Entre els temes que formen part d’aquesta 31a edició, bé en format d’exposició, bé en format de projecció, hi figuren les protestes dels ‘armilles grogues’ a França, la violència a Veneçuela, el col·lapse d’Estat Islàmic a l’Iraq, la crisi del Iemen i la caravana d’immigrants a Amèrica Central, entre d’altres. "L’objectiu del fotoperiodista –diu Abella– és reflexionar sobre el nostre món, i aquest és un tema important del nostre món. Crec que hi ha una preocupació generalitzada per com es gestionarà aquesta nova indústria del segle XXI, que no només afecta Barcelona, sinó moltes altres ciutats". A través de les fotos d’Abella no parla només Abella: si un mira bé, i escolta bé, pot sentir l’encès rumor d’un munt de barcelonins emprenyats.

Conflictes i medi ambient

Més de 1.250 fotografies seran exposades en el marc de la 31a edició de Visa pour l’Image, el gran festival de fotoperiodisme, que aquest any retrà un homenatge especial al reporter de guerra Patrick Chauvel. El fotògraf francès celebra 50 anys d’activitat professional amb una motxilla de conflictes a sobre que inclou el Vietnam, Moçambic, Cambodja, el Líban, el Salvador, l’Afganistan, Colòmbia i Txetxènia, entre molts d’altres. Els organitzadors esperen que unes 200.000 persones passin per les 24 exposicions i les vetllades de projecció.

....................

El principal premi que atorga el festival, el Visa d’Or Paris Match News, es decidirà entre els treballs del mexicà Guillermo Arias, de France Presse, que va seguir durant diverses setmanes la caravana d’immigrants per Centreamèrica; de l’irlandès Ivor Prickett ('The New York Times'), que va documentar durant un any l’ensorrament de l’Estat Islàmic a l’Iraq i Síria; del serbi Goran Tomasevic (Reuters), pel seu cobriment del conflicte a Líbia; i de l’italià Lorenzo Tugnoli ('The Washington Post’), pel seu treball sobre el conflicte del Iemen.

....................

Festival cada vegada més sensible als temes mediambientals, en la programació de Visa pour l’Image destaca l’exposició 'La cara oculta del turisme de fauna', de la nord-americana Kirsten Luce (National Geographic), sobre el sofriment dels animals convertits en atraccions de fira, tant en l’Amazones com a Tailàndia o Rússia; la de Brent Stirton (Getty Images) sobre la lluita contra la caça il·legal a l’Àfrica (fa 12 anys que treballa en aquest projecte); o la del fotògraf independent francès Frédéric Noy, que denuncia amb les seves fotografies la lenta agonia del llac Victòria.