L'estàtua de Cruyff: quan el geni és un més

"Una més", va pensar Jaume Ros Vallverdú, professor de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona (UB), al veure la notícia sobre la inauguració de l’estàtua de Johan Cruyff a l’esplanada del Camp Nou. Volia dir –o dir-se– que l’obra de l’holandesa Corry Ammerlaan s’inscriu en una cosa que ja té aparences de tradició, donat que aquest Cruyff en posat de subministrar indicacions futbolístiques és l’últimad’una llarga llista d’escultures fetes per honrar els esportistes en general i futbolistes en particular. N’hi ha tantes a hores d’ara que un grup d’acadèmics britànics amants de l’esport van posar en marxa fa uns anys l’Sporting Statues Project –Projecte Estàtues d’ara endavant, PE– per portar una estadística exhaustiva de les estàtues d’esportistes a tot el món. Entre instal·lades, emmagatzemades, robades o en fase de planejament n’han comptat més de 600.

Bé. Són escultures. Però, ¿són art? "Sí, evidentment que són art –diu Ros–. El que passa és que estan inscrites en un apartat molt específic. Aquesta de Cruyff no l’he vist directament i, per tant, no tinc una opinió formada, però sembla una obra més o menys correcta. Tenint en compte que aquest tipus d’escultures no poden deixar de tenir una comprensió accessible per a la majoria de públic, que són escultures per al gust popular, per entendre’ns, el recurs figuratiu és evidentment el que s’ha d’utilitzar". L’autora del Cruyff no manca d’experiència en aquesta especialitat escultòrica, al contrari: Ammerlaan va modelar les 12 estàtues de futbolistes que adornen els jardins de la Reial Federació Holandesa de Futbol a Zeist, Holanda. Entre d’altres, Marco van Basten, Ruud Gullit, Johan Neeskens, Rinus Michels i, per descomptat, Johan Cruyff. El del Camp Nou és el seu segon Cruyff.

El rei és Roberto Clemente

"En la meva feina sempre vull fer-ho millor, i crec que el segon Cruyff és millor que el primer –diu l’artista–. Vaig estudiar moltes fotos seves, especialment dels 70, quan jugava per al Barcelona. Vaig fixar-me molt en la seva manera de jugar, la seva manera de mirar els companys, i en fet que era un jugador molt dinàmic. Volia representar tot això, i també la seva condició de líder en el camp. Però potser el més important és que volia fer una estàtua que simbolitzés la seva condició immortal, en el posat i l’actitud en què la gent el recorda". El segon Cruyff d’Ammerlaan no està menys influït pel record de les dues vegades que va veure l’exjugador mentre feia la primera estàtua. "La primera vegada va venir a visitar-me a l’estudi, i la segona ens vam veure a la seu de la federació. Era una persona molt especial".

En l’extensa i documentada llista del Projecte Estàtues figuren 24 estàtues futbolístiques a Espanya, entre les quals la d’Andrés Iniesta a Fuentealbilla, la de Dani Jarque a l’estadi de l’Espanyol, la de Vicente del Bosque a Salamanca, la d’Alfredo Di Stéfano a Valdebebas i la de Ladislao Kubala al Camp Nou. Segons el PE, la primera estàtua dedicada a un jugador a Espanya va ser la de Santiago Massana, obra de Llucià Oslé, titulada 'El campió' i presentada amb motiu de la VI Exposició Internacional d’Art de l’any 1911 a Barcelona. Actualment s’exposa en el Museu Olímpic i de l’Esport Joan Antoni Samaranch, a Montjuïc. La tradició ve de lluny, però un cop d’ull a les dates de l’escrupolós PE indica que ha sigut en aquest segle XXI quan s’ha desmarxat. Són els herois del nostre temps. El beisbolista porto-riqueny Roberto Clemente té l’honor de ser l’esportista amb més estàtues al món: 12 o pot ser que fins a 14, el Projecte Estàtues no ho té clar.

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

"És signe o radiografia dels temps que corren", diu l’artista badalonina Susana Ruiz, autora d’escultures com la de Manolo Escobar al passeig de la Salut, la d’Anís del Mono i una de Camarón de la Isla que fins i tot espera el seu lloc al món. "Només el que mou grans quantitats de diners és valorat", afegeix. Sobre el Cruyff d’Ammerlaan diu que "funciona en el seu conjunt", que "és un futbolista, sens dubte, sobretot perquè vesteix com a futbolista", i que "està proporcionat". "Però he de ser crítica, jo no hi veig Johan Cruyff". Ruiz admet que "aixecar una escultura d’aquesta mida no és tasca fàcil", felicita per fer-ho l’autora i celebra de passada que sigui dona, ja que "el món de l’escultura continua sent molt masculí".

A hores d’ara es pot escriure un tractat sobre estàtues d’esportistes. En l’apartat d’espifiades, que n’hi hauria, figurarien la de Cristiano Ronaldo a l’aeroport de Madeira –que és bust, però l’espifiada és més gran–, la d’Alan Shearer a St. James Park –diuen que no s’hi assembla gens–, les dues d’Alexis Sánchez a Xile –indescriptibles– i una d’autènticament terrorífica de René Higuita a Medellín.