EL QUE NO SABIES DE...

Les anècdotes de la comèdia francesa 'Lola i els seus germans'

El director Jean-Paul Rouve i l'actor José Garcia havien coincidit doblant personatges de 'Madagascar'

Aparenta estar rodada a Angulema però una de les escenes realment està situada a Lió

lola-et-ses-frres-115

lola-et-ses-frres-115

4
Es llegeix en minuts
Eduardo de Vicente
Eduardo de Vicente

Periodista

ver +

Aquesta setmana arriba a les nostres pantalles Lola i els seus germans, una simpàtica comèdia familiar francesa dirigida, coescrita i protagonitzada per Jean-Paul Rouve (La vida en rosa), amb Ludivine Sagnier (La piscina, Peter Pan: la gran aventura) i José Garcia (El 7º día, Arcadia). Lola és una advocada d’uns trenta anys soltera que viu a Angulema i intenta posar pau entre els seus dos germans grans, en contínues disputes. El més gran, Benoit, que regenta una òptica, acaba de casar-se amb una jove i el casament ha sigut una mica catastròfic per culpa del seu germà Pierre, un especialista en demolicions acostumat a ficar la pota, separat i amb un fill adolescent.

El film està centrat en ella que, malgrat ser la menor, ha de portar el pes de l’harmonia familiar i ajudar els seus germans que, de vegades, ni tan sols es parlen. Però ¿qui l’ajuda a ella? La trama inverteix la situació habitual del germà gran que fa de pare dels altres. Ara és una dona, i la menor dels tres, la que cuida els altres. Descobrim més coses del film per mitjà de les seves curiositats.

Lola és la més jove però ha de cuidar els seus germans. / ALFA PICTURES

-Sense una novel·la. El coguionista del film és l’escriptor i director David Foenkinos (La delicadesa, La biblioteca de los libros rechazados). Rouve i ell ja havien treballat junts a la pel·lícula Los recuerdos, basada en una de les seves obres, però en aquesta ocasió no es basa en cap novel·la seva, sinó que es tracta d’un guió original escrit directament per al cine.

-La compenetració entre dos autors. Rouve reconeix que abans de treballar en l’adaptació de Los recuerdos no es coneixien, però van descobrir que tenien el mateix sentit de l’humor, les mateixes influències culturals i intencions, per la qual cosa van decidir continuar junts amb un treball nou original.

-Escrivint lluny de casa. Els guionistes no volien escriure ni a París ni en un lloc assolellat per impregnar-se d’un ambient diferent. Per això van passar un temps a Brussel·les, ja que entenien que aquest entorn era més real i semblant al que descriurien al film.

-La inspiració del transport. El director revela que a Foenkinos li encanta treballar al transport públic i que algunes de les escenes van ser escrites durant el seu viatge amb tren a Brussel·les.

Alguns personatges del film estan inspirats en persones reals. / ALFA PICTURES

-No és autobiogràfica. Els autors asseguren que la pel·lícula no és de cap manera autobiogràfica, ja que Rouve no té germans i Foenkinos, sí, però cap germana. Això sí, el director admet que el personatge de José Garcia està inspirat en el seu pare, que també es va quedar sense ocupació als 50, i el de Lola, en una dona que coneix el realitzador.

-Companys de veu. Rouve i Garcia no havien treballat mai davant les càmeres però sí davant els micròfons. Tots dos van doblar diferents personatges d’animació Arthur y los Minimoys i la saga de Madagascar, en què Garcia era el lleó i Rouve, la girafa.

-Una demolició mal situada. L’escena de la voladura dels edificis a l’inici del film suposadament passa a Angulema però els espectadors francesos més observadors van assenyalar que era Lió, ja que es veu clarament al fons la torre de Credit Lyonais coneguda popularment com el llapis per la seva forma allargada.

El càsting de Ludivine Sagnier per a Lola va tenir una curiosa anècdota. / ALFA PICTURES

-El càsting de Lola. Ludivine Sagnier va haver de superar un difícil càsting per aconseguir el paper de Lola, a què optaven moltes actrius. Una de les proves va ser juntament amb l’actor que interpretava Zaher, el client de l’advocada. Els van demanar que, després de fer una escena continuessin improvisant, però quan van tallar van descobrir que un ajudant s’havia desmaiat i que ni tan sols els filmaven. Estaven tan concentrats en la seqüència, que ni s’havien adonat. Per a ella va ser un al·licient addicional que es tractés d’una comèdia, ja que és un gènere per al qual no solen trucar-li.

-L’elecció de Pierre. José Garcia va estar en el projecte des de l’inici i té molt en comú amb Rouve, ja que tots dos provenen de la classe treballadora que es relata al film. El realitzador li va demanar que es mantingués seriós, ja que té un gran talent còmic i ha interpretat personatges molt bojos, però no volia que fos com la gent el coneix. Rouve assegura que el personatge li va recordar problemes del passat i això va afectar molt l’actor.

L’actor José Garcia va haver de deixar enrere els seus impulsos còmics. / ALFA PICTURES

Notícies relacionades

-El personatge de Zaher. El paper del nou nòvio de Lola va ser creat pels guionistes perquè fos el que pogués veure la família des de fora i se situés una mica en el punt de vista de l’espectador.

-Retratant la realitat. El director explica que cuida molt que els seus personatges visquin i vesteixin de forma conseqüent a les seves possibilitats. Per això es va informar del que guanya un òptic de mitjana o una advocada de províncies perquè les seves llars fossin coherents amb els seus sous.

Les vivendes dels personatges són coherents amb la seva classe social. / ALFA PICTURES