La Paquita recupera el retrat que els nazis van confiscar al seu pare

A Paquita González, Jourdà com a cognom de casada, li van fer una foto de petita, el típic posat dels anys 40, que va ser una de les poques possessions que li van confiscar al seu pare, el Francisco, quan va ingressar en un camp de concentració nazi. L’acaba de recuperar 80 anys més tard.

La Paquita viu a Font-romeu, un preciós poble francès als peus de l’estació d’esquí del mateix nom, i sempre li havia interessat aquesta història tan pròxima d’algú que va sortir viu, tot i que pesant només 40 quilos, de llocs tan terribles com Mauthausen o Dachau.

"Nom i Cognom: González Cuadrado, Francisco. Naixement: 13-10-1913. Lloc: Miliana (Algèria). Residència: Cabrianes (Barcelona) Carretera d’Artes, N.14. Professió: Conductor. Religió: Catòlic romà. Nacionalitat: Espanyol". Aquesta és la fitxa de la seva entrada en el primer d’aquests camps.

Dades com aquestes s’acumulen als arxius Arolsen, que reuneixen informació sobre els milions de víctimes del nazisme com a part del projecte Stolenmemories (memòries robades). La Universitat Rovira i Virgili de Tarragona té un acord de col·laboració per accedir a tot aquest material i l’historiador asturià Antonio Muñoz, del programa Beatriu de Pinós, va trobar allà la fitxa de Francisco González i la foto d’una nena, la seva filla, que li va ser confiscada quan va entrar al camp.

La pista

L’Antonio es va proposar tornar-l’hi a la seva llegítima propietària si encara vivia i el fil del qual va poder estirar té el nom d’un petit nucli de cases abocat en la mineria i que forma part del municipi barceloní de Sallent: Cabrianes.

Segons la fitxa dels nazis, el Francisco tenia en aquest lloc la seva residència, així que el primer va ser trucar allà per veure si hi havia encara familiars d’aquell pres. I n’hi havia. I també una història d’amor de dos joves mig adolescents, els pares de la Paquita, que la guerra civil va separar.

La Paquita té ara 83 anys i ha passat tota la seva vida a França. O gairebé, perquè fins als 10 va residir a Cabrianes amb els seus avis i un oncle. Francisco González, el seu pare, conductor de camions al bàndol republicà durant la guerra civil, fill de la mineria espanyola que va anar a guanyar-se la vida a Algèria, va haver de fugir a territori francès el 1939 amb 26 anys i va acabar en una companyia de treball a prop de Besançon, segurament per reforçar la línia Maginot.

Allà va ser capturat el 1940 i enviat a un camp de presoners de guerra junt amb milers de francesos per iniciar un periple que el va portar el gener de 1941 a Mathausen i, posteriorment, a Dachau.

Creuar el Pirineu

La seva dona, Teresa Serra, també va haver de travessar la frontera com va poder. Igualment el 1939. I va aconseguir reunir-se amb el seu marit després que les tropes aliades alliberessin Dachau i els seus subcamps el 1945.

La filla que havien deixat a Cabrianes amb 2 anys la van recuperar amb 10, després que la família la posés en mans d’un 'passador', un professional de guiar per camins nevats del Pirineu els qui fugien del franquisme.

La Paquita, ja amb 83 anys, ha recuperat aquell retrat i admet que sempre li va retreure als seus pares que la condemnessin a una infància a Espanya entre comentaris "no sempre agradables" sobre la seva família, però ara sap quant l'estimava el Francisco, fins al punt que el seu retrat de petita l’acompanyava en els moments més desesperats de la seva vida.

Exiliada

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

Aquesta "exiliada" espanyola, com ella mateixa es defineix, va rebre el 31 de juliol la visita de l’historiador Antonio Muñoz i una última sorpresa inesperada, perquè el fotògraf que va enviar Efe per donar testimoni de tota aquesta història, el veterà Robin Townsend, és fill de l’oficial nord-americà que, al comandament de la 14 Divisió, va participar en l’alliberament de Dachau i els seus subcamps.

Quan es compleixen 80 anys de l’inici de la segona guerra mundial, la filla del presoner i el fill d’aquell militar s’han retrobat a Font-romeu, el lloc des del qual la Paquita mira cada dia a Espanya a través de la seva finestra amb vista a Puigcerdà.