Anar al contingut

FESTIVAL SÓNAR

Dellafuente, el 'duende' de la família en el Sónar

El granadí desplega les seves cançons amb ànima i protesta amb un so híbrid entre l'analògic i el digital

Ignasi Fortuny

En l’encreuament de mil camins hi ha Dellafuente. No només en el sonor i en el rítmic, també en l’espiritual i el sentit. Giri a dreta o esquerra, l’espera la família, com ell es refereix sempre al seu públic, superfidel, apassionat i ara potser angoixat pels dubtes que té sobre quina ruta agafar l’artista granadí. Dellafuente, inconformista, va arraconar la seva incertesa i la dels seus seguidors al Sónar, en què repetia després de debutar fa dos anys en el seu escenari més petit. Fenomen del pop urbà, no són estranys els crits de “vinga, Della” durant els concerts o que s’onegin bufandes de Dellafuente FC, el projecte de ‘merchandaising’ que fa palpable la seva música i que contribueix a l’esperit de reunió familiar. 

Aquest divendres, el granadí, referentíssim de la música urbana, ha portat una proposta híbrida entre el so analògic i el digital al festival, mostra de la seva recerca constant en el sonor i de la seva persistència en l’exploració de rutes noves. Dellafuente ho ha materialitzat amb dos acompanyants a les guitarres, Antonio Narvaéz i Moneo, col·laboradors habituals, i amb un escenari ple de flors i fins i tot una butaca, on s’ha assegut, com un patriarca amb el seu bastó, en un parell de cançons. Una d’aquestes, la versió ‘Todo es de color’, de Lole i Manuel, poc respectada pel sorollós públic festivaler. Però més que un patriarca, és un ‘duende’, per allò de l’ànima flamenca i per ser una espècie de guia que juga entre la broma i la mística.

L’artista de Granada ha desplegat la seva habitual barreja de cançons introspectives, aquelles que el seu públic sent dins, amb aquelles més alegres, les que la seva gent propaga emocions a través dels seus malucs. Aquest és el cavall guanyador bicèfal que li ha proporcionat la seva autenticitat fosa en múltiples sons, ja que en la seva música es creua el flamenc, el trap, el reggaeton... I el resultat, cançons des del cor i inspirades en les seves vivències i orígens. Així, sense buscar-ho, compon cançons de denúncia, de protesta. En el Sónar va començar encadenant ‘Dile’, ‘Cuéntamelo', ‘En metálico’ i ‘Buenos genes’ abans de “fer pujar la temperatura i posar-nos a ballar” amb ‘Bailaora’, una cançó idònia per a un ‘perreo’ flamenc. 

Dellafuente no perd magnetisme amb el seu públic malgrat que fa gairebé tres anys que no publica un àlbum, temps en què únicament ha publicat ‘singles’, en el que es va basar la part final del bolo. Temes com 'Octava maravilla’ o ‘Guerrera’, la versió més comercial del granadí juntament amb C Tangana, que va sonar per al deliri. Però l’única col·laboració sobre l’escenari va ser la del prodigi de l’Hospitalet Morad, “niño de la cantera”, que va pujar a interpretar ‘Dineros’. Dellafuente va acabar la reunió familiar amb dos dels seus himnes, ‘Consentía’ i ‘Pa’ mejor’, el desig del seu públic quan pensa en el seu futur.