Olivier Arson: del premi Goya al Sónar

Olivier Arson(París, 1979) mai es va pensar que viuria de la música electrònica. No obstant, s’ha convertit en el compositor fetitxe del director Rodrigo Sorogoyen, ha guanyat un Goya per la banda sonora d’‘El reino’ i ha tret el seu segon àlbum amb la seva formació Territoire, titulat ‘Alix’, que en presentarà dissabte 20 en elSónar.

És la segona vegada que toca al festival i en aquests quatre anys no han parat de passar-li coses a aquest francès, que des de petit es va relacionar amb la música perquè el seu pare era professor de música electrònica.

“Ja de petit tenia accés a ordinadors i estris i feia coses, amb magnetòfons, cintes... m’agradaven els experiments. Recordo que remesclava Sonic Youth de manera ambiental, baixant la velocitat dels temes i creant efectes”.

Arson recorda a la perfecció el dia que va escoltar, abans d’entrar a classe, el primer single de Daft Punk per primera vegada. Va ser una revelació total, i inevitablement l’escena que es va desencadenar després al seu país natal el marcaria per sempre, igual que la música del segellWarpi artistes com Aphex Twin o Autreche.

“Sempre he sigut autodidacte, tot i que de vegades he tingut un sentiment d’inferioritat perquè el món de la música és una mica elitista. Tinc clar que al final arribes al mateix lloc, però d’això t’adones més tard. Ara que he començat a treballar amb orquestra he parlat molt amb l’arranjador que m’ajuda sobre el sistema d’ensenyament. Té molts errors i no afavoreix la creativitat. Tinc la sort d’haver pogut expressar-me a nivell personal i trobar el meu propi camí”.

Rodrigo Sorogoyenes va posar en contacte amb ell per incloure alguns dels seus temes en la pel·lícula Stockholm. A partir d’allà va començar una fructífera relació professional cristal·litzada en els ‘scores’ de ‘Que Dios nos perdone’, ‘El reino’, el curtmetratge nominat als Oscars ‘Madre’ i el film amb el mateix nom que s’estrenarà la pròxima tardor.

“Sempre m’han dit que la meva música és molt cinematogràfica, que té una atmosfera molt visual. Tots els meus treballs estan basats en conceptes narratius i ara que estic treballant en cine tinc la sensació que soc on he de ser”.

Els set temes d’'Alix'

Aquesta necessitat d’explicar històries a través de la seva música és també present en ‘Alix’.Amb set temes ens introduïm en la trajectòria vital d’un esclau, d’una persona submisa que està a càrrec dels plans dels altres. No sabem si és home o dona, només que està explotat. Hi ha moments en què s’accepta com és i d’altres de rebel·lia i de redempció.

Notícies relacionades

Blur no té ningú que els canti

L’‘Abril’ canvia el seu dia de publicació al dissabte

¿Es tracta d’una esclavitud real o metafòrica? “Tots tenim la sensació que estem oprimits d’una manera o d’una altra. Però aquest àlbum es va gestar al voltant de la crisi dels refugiats i té un caràcter més polític. Són persones que tenen una vida que depèn d’altres i això em va impressionar molt”.

En elSónarpresentarà una relectura d’aquest disc en directe amb bateria, percussió i ell tocant els teclats i a la veu. “Crec que serà bastant vertiginós, pot passar de tot perquè ens agrada improvisar, sentir el directe. No m’agrada el rotllo de la gent que va amb un ‘laptop’ i ho deixa anar tot. Serà com una mena d’espectacle teatral”.