25 maig 2020

Anar al contingut

ALTRES ESCENARIS

'Perreando' contra Blackstone

El Sindicat d'Habitatge del Raval organitza 15 dies de concerts al bloc de vivendes del carrer de l'Hospital, amenaçat de desnonament

Nando Cruz

'Perreando' contra Blackstone

ELISENDA PONS

Els macrofestivals han contribuït a transformar la imatge de Barcelona i a atreure desenes de milers de turistes. No obstant, hi ha un festival infinitament més modest que el Sónar i el Primavera Sound, l’èxit o fracàs del qual perfilarà, en bona mesura, el futur d’aquesta ciutat. Es diu #RavalVsBlackstone i s’està celebrant en un bloc de pisos del Raval. El fons voltor que el va comprar va aconseguir una ordre de desnonament amb data obertade l’1 al 15 de juliol. I això durarà el festival que ha organitzat el Sindicat d’Habitatge del Raval: 15 dies.

Veïns i turistes que passegen pel carrer de l’Hospital s’aturen davant el portal del número 99 que connecta amb el passatge Bernardí Martorell atrets per la música. Alguns creuen que això una festa del barri. En certa manera, ho és. “No volíem fer alguna cosa de l’estil ‘pobres veïns, els volen fer fora’, sinó celebrar que estem junts i que ‘pobre del que vingui a fer-nos fora’, explica l’Ari, una de les responsables de la programació d’un festival que dinamita les lògiques de l’activisme cultural. En comptes de traslladar la problemàtica a un espai neutre i muntar un concert benèfic en una sala per recaptar fons i sensibilitzar la gent, han portat el festival al lloc del conflicte. Així, el públic palpa la situació i exerceix d’escut humà davant d’un possible desallotjament.

#RavalVsBlackstone també està fent caure algun tòpic musical. Aquí no hi ha cantautors protesta, rockers compromesos ni grups d’anarcopunk, sinó que predominen els artistes de dancehall, trap, reggaeton i rap. I la majoria són dones; tot sigui dit. El vídeo que anuncia el festival és una revisió gairebé literal del discurs que obre el disc ‘Los pobres’ de Pxxr Gvng. El trap com a banda sonora antidesnonaments. El reggaeton com a barricada contra l’especulació immobiliària. Els ritmes de carrer d’última generació en defensa dels més vulnerables del barri. Música urbana contra la urbana.

Dale pom-pom-pom-pom-pom

Després de quatre dies de música, l’organització ha optat per suprimir l’escenari del carreró de cara al cap de setmana en previsió del ple. Els artistes cantaran des d’una finestra del primer pis. És també una manera d’evitar que la policia talli la música. I no sembla que l’arranjament talli el rotllo a ningú. A dalt, els ‘dj’ punxen èxits de Daddy Yankee, Bad Gyal i Bad Bunny i a baix el públic ho balla tot. Sona ‘Sin pijama’, de Becky G, i tres veïnes coregen joioses la seva tornada: “Si tú me llamas, nos vamos pa’ tu casa / Nos quedamo’ en la cama / Sin pijama, sin pijama”. Les tres veïnes ‘perrean’ al carreró. “Baby, hoy no vamo’ a dormir / Así que dale pom-pom-pom-pom-pom”. Es pot ‘perrear’ per mil raons, però mai s’havia ‘perreado’ contra un fons voltor.

Santa Salut i La Tiguerita surten al balcó i semblen les pregoneres de la festa major. En certa manera, també ho són. Les rimes de la rapera de Sabadell sonen més incisives. Les de la reguetonera de l’Hospitalet són més lúdiques. Però totes dues són allà a dalt. La seva música pot no ser explícitament política, però li estan donant un ús explícitament polític. “És un orgull, és una bogeria, és una sort ser aquí”, proclama Santa Salut. La seva amiga i rapera Elane aplaudeix a baix entre el públic. No tardarà a pujar al primer pis per rapejar.

Dos veïns surten a la finestra del segon pis i ballen al so de La Tiguerita. A gairebé cada balcó del carreró hi ha roba estesa. Dos nens juguen amb la pilota sota l’escenari. A dalt, Santa Salut agita un ventall per no morir de calor. A baix, una espectadora venta un noi amb armilla groga encarregada de mantenir espaiós el passadís. Tot el carreró està delimitat amb tanques de seguretat perquè el públic mai bloquegi l’accés a les cases. Moltes plantes baixes són vivendes precàries. Les veïnes ‘perreonas’ s’han tret una rima de la màniga: "¿Qué es lo que pasa? ¡Que no tenemos casa!".

D’igual manera que el Primavera Sound afavoreix concerts als barris, el Sónar munta actuacions al metro i el Cruïlla organitza un cicle de conferències, aquest festival també promou accions fora del Raval. Per exemple, un escarni a la Bonanova; davant de la casa d’un dels ambaixadors del fons voltor nord-americà. El sindicat insisteix que això és una guerra i que s’han de radicalitzar estratègies perquè la por canviï de costat. Només 48 hores després, Blackstone oferirà a l’ajuntament comprar l’edifici al mateix preu de saldo a què el va adquirir. Era la primera demanda del sindicat.

Trapers del barri

La festa continua amb els trapers de Ciutat Vella D’Moors. "Ella me dice que no me para por mi color / ¿Por qué no te pones mi piel? / Tú tienes una casa comprá / No tienes problemas con el alquiler", cantan en uno de los cortes que circula por youtube. L’escenari és un anar i venir de gent. Mentre D’Moors rematen la seva actuació, apareix el raper bilbaí Flaco Flex i fa un parell de temes. Aquest altre és Pablo XTRM. Omar, un veí senegalès del pis de sobre, també vol improvisar. “No és un desnonament, és una orgia”, diu un dels lemes amb què aquest col·lectiu està transformant la desesperació en força.

Pels altaveus sona ‘Million dollar baby’ de Cecilio G, el primer traper que va recolzar aquesta lluita. "A los 15 años me colaba en Razzmatazz / A los 16 me colé en el Sónar / Ahora el Sónar me paga por cantar", cantusseja el públic amb visible entusiasme. “Mi corazón siente que el día de mi muerte dejaré este legado pa’ que puedan cantar”, recita el traper barceloní. Exactament això està passant ara. Però és mitjanit i s’ha d’acabar la festa, tancar el passatge i dormir el poc que es pugui. A les cinc de la matinada s’hauran d’aixecar per vigilar el bloc. L’amenaça de desnonament continua vigent.