Anar al contingut

TROBADA DE DEBAT DEL SECTOR EDITORIAL

Feltrinelli, de Gutenberg a Zuckerberg

L'editor italià defensa el futur del llibre davant d'Amazon i les plataformes digitals en la inauguració del Forum Edita

Anna Abella

Feltrinelli, de Gutenberg a Zuckerberg

Marta Perez

“En aquesta època en què ens passem connectats les 24 hores al dia, amb milers de missatges bombardejant-nos cada minut, llegir un llibre és una acció revolucionària, perquè suposa tenir temps per a un mateix aïllant-nos del brunzit constant que ens envolta”. És una de les defenses que feia aquest dimecres a la nit, com a protagonista de la inauguració del Fòrum Edita, a Barcelona, l’italià Carlo Feltrinelli (1962), president del prestigiós grup editorial que va heretar del seu pare i primer accionista d’Anagrama, l’editorial fundada per Jorge Herralde. 

Feltrinelli és un dels més de 30 participants, experts locals i internacionals, com el president de la Fira del Llibre de Frankfurt, Juergen Boos o els escriptors Sergi Pàmies, Lorenzo Silva i Espido Freire, que participaran fins aquest divendres en els 15 debats i taules rodones del Fòrum Edita. La trobada, organitzada pel Gremi d’Editors de Catalunya i la UPF Barcelona School of Management, sota el lema ‘Reptes, talent i globalització en el món del llibre’, celebra la seva quarta edició, amb gairebé 500 inscrits. 

“Hem passat de l’ecosistema de l’època Gutenberg al de l’època Zuckerberg”, en al·lusió al fundador de Facebook, va alertar Feltrinelli davant la “disminució del gaudi dels llibres”, recordant el paper del llibre com a “millor solució per al desenvolupament de la cultura” i “el gran tsunami en un món canviant” viscut per la indústria editorial durant l’última dècada. L’editor va compartir les conclusions recents de l’Associació d’Editors Nord-Americans (AAP) al constatar que la seva professió “viu la tirania de plataformes tecnològiques” i “el domini intocable de Google”, que poden “danyar greument el mercat de les idees”. 

Amazon i els productes defectuosos

Conscient que “cap editor pot evitar la distribució a través d’Amazon, que els dicta les seves condicions i els editors cada vegada reben menys a canvi”, va lamentar que les llibreries tradicionals perdin mercat davant “la llibreria virtual d’Amazon, que permet la falsificació generalitzada, els comentaris falsos i els productes defectuosos”, una cosa que repercuteix en els lectors i “disminueix els incentius dels editors i els autors de crear obres i portar-les al mercat”.       

Davant un públic nombrós de la indústria del llibre, Feltrinelli va defensar també les llibreries (té participació a La Central), com a “lloc necessari i el millor possible per permetre una mirada al que és contemporani”, a les editorials temeràries i de qualitat, “com les proteïnes essencials d’un sistema democràtic”, i al treball editorial com a “moneda preciosa i essencial en una època de necessitats induïdes en una societat saturada”. 

Medalla a López Lamadrid

El Fòrum Edita, codirigit per Patrici Tixis, president del Gremi d’Editors de Catalunya, el catedràtic i director del Màster a Edició de la Universitat Pompeu Fabra, Javier Aparicio Maydeu, i el periodista Sergio Vila-Sanjuán, ha recordat en la seva obertura els recentment desapareguts Julián Rodríguez, editor de Periférica, l’escriptor Enrique de Hériz, i Claudio López Lamadrid, director editorial de Penguin Random House, a qui se li concedirà a títol pòstum la Medalla al mèrit cultural de Barcelona, segons va anunciar el primer tinent d’alcalde de l’ajuntament, Joan Subirats. 

Es va celebrar a més que aquest 2019 facin 50 anys Tusquets i Anagrama, sobre la qual Feltrinelli va anunciar que reforçarà la seva estratègia conjunta i va afirmar que comparteix amb l’editorial que avui capitaneja Silvia Sesé un “projecte al·lèrgic a la banalitat i la uniformitat”. Més longeva és l’editorial que va fundar el 1955 el seu pare Giangiacomo Feltrinelli (de qui el seu fill va escriure la biografia), que dos anys després va publicar a Itàlia ‘El doctor Zhivago’, que li donaria a Boris Pasternak un Nobel que la pressió de Rússia, on no veuria la llum fins a 1988, el va obligar a rebutjar. Avui és un gran grup editorial que suma diverses televisions, 119 llibreries, una fundació (centre de documentació històrica i de ciències) i gestiona empreses d’investigació sociològica i del sector immobiliari.    

Les profecies i l’'e-book' 

Definit per Aparicio Maydeu com “un home de lletres, polièdric, de mirada lúcida, global i visionària”, que manté del seu pare “l’empremta ideològica, el compromís empresarial i la responsabilitat ètica que ha de tenir l’ofici d’editar amb valors en una societat hipermoderna, líquida o gasosa, de ‘selfies’ i ‘trendies’”, Carlo Feltrinelli ha recordat que no s’han complert “les profecies” sorgides el 2007, amb l’aparició del llibre electrònic, que molts van veure com “el futur del món editorial i la desaparició del llibre en paper”. “L’‘e-book’ no ha triomfat com s’esperava i després de l’efecte novetat la gent ha tornat al llibre tradicional”, ha celebrat, convençut “que el llibre no ha perdut la seva funció com a vehicle cultural i mecanisme d’intermediació i comunicació”. 

“La digitalització ha facilitat l’accés al coneixement però s’ha emportat amb ell la qualitat de la informació i ha substituït la paraula ‘cultura’ per la paraula ‘continguts’, que són imprescindibles per augmentar les hores de consum dels estris tecnològics”, ha avisat l’editor, concloent que “potser Gutenberg i Zuckenberg puguin formar part de la mateixa cultura de progrés si es posa en el centre de la discussió el que ens fa ser persones, comprendre el nostre món i cultivar els valors humans i la cultura i l’esperit crític”.