Ramon Mirabet, per terra, mar i aire a Pedralbes

Al seu tercer disc, ‘Begin again’, fent honor al títol, Ramon Mirabet practica un gir dràstic i deixa enrere l’estètica del cantautor amb ocasionals picades d’ullet a Nova Orleans per submergir-se en un paisatge pop a la recerca de profunditat emocional. Pensant en gran, com si el seu propòsit fos assaltar els sentits de l’oient per terra, mar i aire, el músic de Sant Feliu de Guíxols va embolicar les seves cançons aquest dijous al Festival de Pedralbes amb frondosos arranjaments de corda i masses corals infantils.

Es va tractar de la posada en escena que Mirabet va oferir l’abril passat al Palau, presentada en aquell moment com a única i que es va prestar a repetir per una vegada. Acompanyant a la seva banda, ja per si mateix àmplia (set músics), va ocupar el fons de l’escenari l’orquestra de vint músics de corda dirigida per Marc Timón, un especialista en aquesta classe de missions, a qui últimament hem pogut veure donant cobertura a Maldita Nerea o en els concerts ‘dance’ de 25è aniversari de Flaix FM.

Lírica reconfortant

Arranjaments sedosos en l’inici de la nit amb el ‘crescendo’ revelador de ‘Just so real’, una cançó que pregunta a l’oient què passaria amb la seva vida si s’alliberés de les seves pors i actuarà atenent els seus instints. Missatge en línia amb un àlbum que apunta alsnous començaments, a valorar les coses autèntiques de la vida, a apreciar els vincles afectius... ‘literatura Mirabet’ amb efectes reconfortants i facturada, com és comú a la seva obra, en anglès, la qual cosa converteix el cantautor en un cas únic de triomfador a casa cantant en aquesta llengua.

Notícies relacionades

Nicky Jam, Arcángel i Luis Fonsi omplen d’èxits l’Energy Fest

Un temps de silencis i renúncies

El nou disc va marcar la pauta a través del dinamisme de ‘Riptide’, amb cordes de pel·lícula, i peces amb trencaments dramàtics com ara ‘The feast and the bones’ o la bastant digna de Coldplay ‘Things that often come to stay’. D’allà a altres registres: la densitat ambiental jamaicana de ‘Man next door’ (la peça que Massive Attack va gravar en ‘Mezzanine’) i les repesques d’etapes anteriors, del lirisme amb ‘pedal steel’ de ‘Happydays’ a l’exotisme hawaià de ‘For the lady’. I a ‘Come as you are’, dos cors d’una vintena de nens cadascun, multiplicant l’èpica.

Mirabet disfruta de l’escenari i dels diàlegs instrumentals, si bé allargar les cançons no sempre les fa millors. En el clímax de la nit, després de lluir ‘a cappella’ la seva veu trencada i soul en la cançó de bressol ‘Este niño chiquito’, l’espectacularitat semblava ser la meta, amb els cors gospel de ‘Wake up’ i, en fi, els prop de setanta efectius de la nit entregant-se als ‘hits’, ‘Home is where the heart is’ i ‘Those little things’, tirant la casa per la finestra davant d’un públic que no podia fer més que deixar-se portar.