El Taller de Músics i l'Esmuc: allà es van forjar Rosalía o Sílvia Pérez Cruz

Per a molts un artista neix, no es fa. Tot i així alguns dels músics que destaquen en el panorama actual, es diguin Rosalía, Sílvia Pérez Cruz, Marco Mezquida o Mariola Membrives, han ampliat mires i perfeccionat la tècnica explorant possibilitats creatives en centres com el Taller de Músics i l’Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc).

"Hi ha una diferència entre artista i músic professional. Un artista s’intueix. Hi ha qui pensa que amb les capacitats artístiques innates n’hi ha prou i no s’ha d’esforçar. Però aquests solen quedar-se a mig camí. Com en tot, l’esforç compta a l’hora de millorar. Descobrir nous territoris i fer altres connexions juga sempre a favor de la creativitat. Això és el que intentem ensenyar des del Taller", assenyala Luis Cabrera, fundador del Taller de Músics. Aquesta escola, que ara celebra 40 anys, va néixer al Raval posant l’accent en les músiques del segle XX. Han posat èmfasi en el jazz i el flamenc però mai s’han posat límits. Van ser pioners també en un mètode d’ensenyament basat en la pràctica musical molt abans que existís l’Esmuc, centre públic on a més d’aquests gèneres s’ensenya des de clàssica i contemporània fins a música tradicional i sonologia... De tot, vaja.

"Per ser un artista has de tenir una veu pròpia, el teu propi segell. L’estil és només un mitjà, no un final. La clau del treball al Taller consisteix a no partir de les típiques classes de teoria i solfeig, sinó que tot s’aprèn a base de pràctica, de tocar en grup", recorda Cabrera. "Vam començar així, ensenyàvem música d’una altra manera. La teoria venia després, quan un ja s’havia enganxat a un instrument perquè l’ésser humà comença a parlar abans que a escriure". Amb ells va aprendre, per exemple, Joan Chamorro, que ha desenvolupat el seu propi sistema d’ensenyament a la Sant Andreu Jazz Band, d’on han sorgit fenòmens com Andrea Motis, trompetista i cantant fitxada per la discogràfica Verve.  

Ben formats

El panorama ha variat molt en 40 anys. Ara la gent arriba bastant formada al Taller. I molts s’hi acosten per preparar la seva entrada a la ‘universitat de la música’, és a dir als estudis superiors, bé siguin els que el Taller va inaugurar el 2011 a l’últim pis de Can Fabra o els de les altres tres escoles superiors de Barcelona: l’Esmuc, amb seu a l’Auditori; al Centre Superior del Liceu, degà en ensenyaments musicals amb 182 anys d’història, i Jam Session, que ofereix ensenyaments superiors de rock, músiques urbanes i nova tendències des del 2014.

Tots els directors dels centres consultats destaquen el bon nivell dels alumnes que en aquestes dates es presenten a les proves de selecció. "S’està fent una bona feina des de la base. Ara els músics espanyols que surten del Superior estan molt sol·licitats en orquestres europees", destaca Maria Serrat, responsable del centre del Liceu, on fa poc el cèlebre violoncel·lista Jo-Jo Ma va actuar compartint escenari amb estudiants i músics locals. Sense aquest nivell no veuríem a quatre quartets de l’Esmuc participar en la inauguració del Grec juntament amb el Kronos Quartet, aclamat conjunt de corda referent de la música contemporània.

Jordi Riera, director pedagògic del Taller, ha vist molts alumnes al llarg de la seva dilatada carrera. Tots els que arriben fan una entrevista d’una hora amb ell. "Cada cas és diferent i és important entendre què busca un músic", diu. De vegades arriba gent amb un perfil Leonardo da Vinci, gent que toca tres instruments. El que a priori és un avantatge "té difícil encaix en els estudis superiors i s’han d’orientar". La filosofia del Taller és adaptar-se el màxim a l’alumne, "buscar en quin projecte educatiu estarà més còmode i se sentirà més realitzat".

Solvència musical

La majoria té un projecte al cap. Actualment tenen 120 alumnes preparant-se per entrar al Superior. De jazz i música moderna cada any hi sol haver 100 places per al Superior en tots els centres de Catalunya. Uns 60 aproximadament hi accedeixen després de passar pel COS, el curs d’accés que ofereix el Taller. "El gruix dels alumnes solen necessitar dos anys per aconseguir el seu objectiu". Rosalía, recorda, tenia molta ambició, idees clares i ganes d’aprendre. "Feia moltes preguntes amb sentit, constantment, per tenir-ho tot clar. Va ser alumna meva quan encara era menor d’edat i ja llavors volia elaborar un llenguatge propi". Riera apunta que els ensenyaments artístics només poden oferir solvència musical. "Podem avaluar la preparació tècnica, però la creativitat d’un artista és una altra cosa". I resumeix: "Amb només tres notes pots avaluar si algú és solvent o no. Si t’arriba o no la seva música, si té o no un llenguatge propi, això ja és una altra història". 

A la terrassa del JazzSí, el bar i escenari de concerts dels estudiants del Taller al Raval, Nicole Monzó es prepara amb dues amigues per a un examen. "Totes somiem entrar a l’Esmuc, perquè és un centre públic amb quotes més econòmiques." Allà un curs val 2.400 euros mentre que a la resta de centres superiors costa el doble –uns 4.500 al Taller i 4.800 al Liceu–, aproximadament. Però sap que serà difícil perquè a l’Esmuc "només hi ha una plaça per a interpretació de cant jazz, el que jo vull fer." En els altres centres en total hi ha set places disponibles.

Poques places

Marta Niell, alumna de 22 anys que combina la seva preparació al Taller amb l’últim curs d’Interpretació a l’Institut del Teatre, confessa: "De vegades l’excés d’academicisme mata la passió". Ella no té clar si vol fer o no estudis superiors de cant, tot i que s’està preparant per a les proves. "Ho faig amb calma perquè el que m’interessa és assimilar totes les eines per cantar bé. Sempre he cantat, però al Taller he pres consciència de què significa de veritat i les capes que té una cançó".

Elena, de 24 anys, va entrar al taller perquè volia ser cantant de jazz o blues. Combina diferents feines per pagar els seus estudis. Al Taller ha descobert altres estils i no sap cap a on es decantarà en el futur. El que sí que té clar és que falten places en els ensenyaments artístics superiors. "Les administracions no aprecien les arts", conclou.

Tant Núria Sempere com Melissa Mercadal, codirectores de l’Esmuc, lamenten la quantitat d’aspirants que rebutgen cada any a causa d’aquest dèficit. Aquest 2019 hi ha 150 places disponibles per a 475 candidats presentats a les proves d’accés. Tots han de passar unes proves per entrar a l’Esmuc, com en qualsevol estudi superior artístic. "La possibilitat d’ampliar places beneficiaria la feina de grans conjunts. Però veig difícil créixer. Portem tres anys amb pressupostos prorrogats intentant mantenir el nivell d’excel·lència", lamenta Sempere. I apunta: "Més enllà dels coneixements tècnics, la nostra missió és obrir els ulls als estudiants. La música és polièdrica i per viure d’ella val la pena saber de tot, no només d’acords." I afegeix: "Part de la nostra feina és acompanyar la seva passió i la seva habilitat amb coneixements sòlids. No n’hi ha prou amb tocar bé, s’ha de potenciar la creativitat i generar reflexió sobre el rol social del músic i què pot aportar al món".

Coneixement compartit

Notícies relacionades

¿Qui seran les pròximes figures del flamenc, el rap i la clàssica?

¿Val la pena?

Els alumnes de clàssica arriben somiant ser concertino de l’OBC, o solista, confessa. Entre els instruments amb més demanda hi ha els clàssics: piano, violí i flauta. Els que menys: els de música antiga, de flamenc i de música tradicional, "tot i que aquest any ha augmentat la cobla", diu la directora. I tornem al principi: ¿un artista neix o es fa? "Rosalía té un enorme talent però ha treballat, s’ha preocupat de tenir uns coneixements. El talent i l’estudi sempre sumen".

Per a Maria Terrat, que ha vist molts estudiants en la seva dilatada trajectòria al capdavant de la Fundació del Conservatori del Liceu, escola degana a Catalunya, està clar: "El talent sense vocació no serveix. Un artista és un compendi de moltes coses". Però hi ha diversos perfils de músic, assenyala. És el cas de Víctor de Gomar, graduat en piano i veu, el nou director artístic del Liceu, i de Robert Brufau, violoncel·lista i director de l’Auditori, exalumnes del centre. "En l’actualitat, hi ha més europeus que venen aquí d’Erasmus que al revés. Deu ser per alguna cosa", diu orgullosa no només del nivell dels alumnes sinó del professorat. Molts dels mestres fan classes en diversos centres superiors. El coneixement no es regateja, es comparteix.