Juan Luis Guerra, el transgressor incomprès

En el text que va escriure per al llibre inclòs a ‘Un conuco de arco iris, colección de obras maestras’, la caixa editada per EMI el 2010 amb vuit cedés i un devedé que resumeixen les primeres etapes del cantautor dominicà, Nacho Scola recordava les dificultats que havia tingut Juan Luis Guerra en els seus inicis per aconseguir l’acceptació del públic. “El poble vibrava i s’identificava més amb l’alè salvatge de Wilfrido Vargas i la seva ‘Mama qué será lo que tiene el negro’, o amb els trepidants Hermanos Rosario i el seu ‘Me duele la cabecita’. Juan Luis gaudia de l’admiració general, però resultava massa intel·lectual i sofisticat per a l’esperit despreocupat i ballador del dominicà mitjà”. Tothom dona avui per descomptat Juan Luis Guerra, els propis i els estranys, els que des de fa temps tenen marcat a la seva agenda el concert d’aquest dilluns (Palau Sant Jordi, 21.30 hores) i els que no, però el músic consolidat i amo d’un lloc de privilegi en la història de la música llatinoamericana en general i del Carib en particular va ser al principi el que tot artista amb esperit transgressor: un incomprès.

“Juan Luis Guerra pertanyia a una classe social mitjana alta i no tenia vincles amb els barris, els guetos, els suburbis on s’escoltava la bachata i on s’escoltava i ballava el merengue –diu l’investigador musical dominicà Alexis Méndez–. “Juan Luis es va ficar a la bachata i el merengue com una manera d’experimentar, va anar aprenent sobre la marxa, però al principi, els que vivien de veritat el merengue no el veien. Juan Luis connectava amb una classe intel·lectual que admirava el poeta més que el músic”. Alumne del Conservatori Nacional de Música de Santo Domingo i del Berklee College of Music de Boston, Guerra és deutor d’una formació clàssica i elitista; als antípodes, l’extracció humil dels grans que el van precedir, com Vargas, els Rosario o Johnny Ventura. “Avui dia Juan Luis Guerra és un mestre del merengue i de la bachata, i d’altres músiques tropicals, però és un músic que ve del rock, del jazz i que fins i tot va tenir vincles amb la troba dominicana”: no és aliè a l’alè transformador de la seva música que surti de la seva motxilla aquest perfum atípic.

Cançó per a un rom

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

Com qualsevol músic, Juan Luis Guerra, el famós, l’internacional, el de la bilirubina i les pluges de cafè al camp i el de passar el Niàgara amb bicicleta, el de ‘Woman del Callao’ i ‘Visa para un sueño’, el d’‘Amor de conuco’, el de ‘Los pajaritos’ i el de ‘¡Ay! Mujer’, el de ‘Si tu te vas’ i el de ‘Santiago en coche’ –una llista d’èxits a anys llum de ser exhaustiva– va ser producte d’una evolució. Molts elements van jugar al seu favor perquè el públic es rendís a la seva música, segons Méndez, per exemple, que “va evolucionar cap a uns arranjaments musicals menys artesanals i més orgànics, de manera que la gent va començar a connectar amb ell”, però també qüestions que haurien sigut anecdòtiques si al final no ho haguessin sigut, com aquella música que va fer per a una marca i va recuperar com un dels seus temes emblemàtics.

“Una cosa que el va ajudar a fer-se popular a la República Dominicana és que ell era compositor de música per a anuncis comercials. Un dels seus temes més populars, ‘Como abeja al panal’, al principi va ser compost per a un comercial de Ron Barceló. Després, al veure l’èxit que va tenir, va agafar el ‘jingle’ i el va convertir en cançó. Va ser una gran jugada”. Pot ser que el gran mèrit de Guerra hagi sigut internacionalitzar el merengue i la bachata més enllà de les seves fronteres naturals, que eren les del Carib, amb prolongacions sinuoses pel Pacífic centre i sud-americà i els estreps dels Andes, cosa que no havien aconseguit els salvatges Vargas, Rosario i Ventura, admirats i ballats fins al cansament, al seu nínxol natural, però desconeguts més enllà d’aquests límits. “Juan Luis Guerra és l’artista de més transcendència que ha tingut la música popular dominicana”, diu Méndez. “Per la seva formació i trajectòria, va treure el merengue de la seva estructura convencional i el va projectar a l’exterior”. La seva poesia, les seves lletres socials i les cançons de ‘Literal’, el nou disc que promociona en aquesta gira, aquest dilluns al Sant Jordi.