Vintage Trouble: "Sense riscos, la vida és avorrida"

Vintage Trouble és conegut pels degustadors del soul tipus ‘oldschool’, amb certa ferocitat rockera i realçat en les seves fogoses actuacions. Però tot i que el combo de Hollywood diu que no està incòmode amb etiquetes com ‘banda de ‘revival’’, en les seves últimes entregues, sengles epés titulats ‘Chapter II’,ha apostat per un gir contemporani. ¿Un pas arriscat? “Espero que sí. Si no es prenen riscos, la vida pot ser molt avorrida”, afirma Ty Taylor, cantant del grup, en vigílies de la seva actuació d’aquest divendres a l’Apolo (obrirà la britànica Yola).

El mateix format discogràfic triat, l’epé, ja és indicatiu del canvi: Vintage Trouble s’acollia fins ara, i amb gust, a la mística dels àlbums, arrelada en els anys 60 i 70. “Vam créixer escoltant elapés de les grans bandes de soul i rock, i disfrutant amb les seves portades i les lletres impreses, però vivim en un món diferent”, sospira Ty Taylor. “L’epé permet que la gent s’acosti més a les cançons”.

Mirant de reüll el reggaeton

Estructurar el material en dues entregues els ha convidat a donar un caràcter distintiu a cadascuna. "Amb el primer volum de ‘Chapter II’ diem a la gent que no només ens inspira el passat, també el present, i vet aquí peces com ‘Do em right’ o ‘Can’t stop rollin’”, explica Taylor, que confessa l’admiració de tot el grup per les produccions de Mark Ronson (Amy Winehouse, Adele, Miley Cyrus). El segon volum “té alguna cosa d’experiment sense deixar de ser un disc ple de soul”, apunta. “Treballant amb la tecnologia i deixant-nos influir per productors i artistes que són més joves”, afegeix Taylor, de 50 anys.

Un dels temes, ‘Crystalclarity’, presenta una cadència que Taylor veu propera al reggaeton. “M’agrada la seva potència rítmica i les seves melodies”, assegura, i se sorprèn quan li diuen que el gènere causa malestar en bona part del públic rocker espanyol. “¿Sí? No puc opinar, desconec aquesta polèmica”.

A les illes Caiman

Notícies relacionades

Blur no té ningú que els canti

L’‘Abril’ canvia el seu dia de publicació al dissabte

Per gravar ‘Chapter II’ van anar a un paratge exòtic i apartat del soroll mundà, les illes Caiman, alCarib. “Sobretot, un lloc en què, més enllà del clima i el bon menjar, ens vam poder concentrar en la gravació sense distraccions”, destaca el cantant, que revela les dinàmiques felices de treball. “La taula de so estava a un pas de l’aigua, i podíem estar bussejant, sortir a gravar i tornar a fer una capbussada”. 

En contrast amb aquest aïllament paradisíac aparent, algunes de les cançons desprenen una preocupació social. Parlem de ‘Thebattle’send’, una petició que “cada individu prengui consciència de la tensió que hi ha al món i que la batalla s’acabi”, o d’‘Everyoneiseveryone’, que transmet un altre missatge benintencionat, a favor de “centrar-nos en les coses que ens uneixen i no en les diferències, partint que si dones amor, rebràs amor. Cançons que potser sonin a l’Apolo, on Vintage Trouble calibrarà la gosadia del seu gir artístic. Ty Taylor té clara l’aposta. “Com a artista, l’últim que vols ser és irrellevant”.